L'expresident rus Boris Ieltsin morí ahir a 76 anys a l'hospital on havia ingressat per problemes crònics coronaris. Enrere queda una vida dedicada a la política i a Rússia, la qual portà a la democràcia i a la reforma econòmica. Ieltsin va néixer el 1931 a Sverdlovsk, i el 1961 entrà a les files del Partit Comunista com a primer secretari per a la regió de Sverdlovsk el 1976 i en membre del comitè central el 1981. El 1985, el dirigent soviètic, Mikail Gorbatxov, designà Ieltsin per dirigir el partit a Moscou, i el 1986 el convertí en membre no votant del comitè directiu del PC. Això no obstant, el 1987 hagué de dimitir de la direcció del partit i en 1988 del comitè després de reptar els 'falcons' i criticar Gorbatxov. El 1989, Ieltsin guanyà les eleccions al Soviet Suprem -equivalent al Parlament-, fou elegit president per aquest organisme i dimití del PC, mantenint la presidència en les eleccions el 1991, i es convertí en el primer president democràticament electe i en el principal opositor liberal a Gorbatxov.

L'agost d'aquest mateix any encapçalà la resistència al cop d'Estat perpetrat per radicals comunistes, quan Gorbatxov fou detingut a la seva casa de camp. L'èxit en la seva oposició al cop, amb la seva imatge pujat a un tanc que va fer la volta al món, catapultà al poder els reformistes. El desembre de 1991 Ieltsin ajudà a fundar la Comunitat d'Estats Independents, contribuint a acabar amb els intents de preservar la Unió Soviètica. Gorbatxov dimití el dia 25 d'aquest mateix mes, i aplanava el camí a Ieltsin, qui el setembre de 1993, emeté un decret per dissoldre el Soviet Suprem i fer eleccions parlamentàries, i un mes després ordenà a l'Exèrcit reprimir un cop perpetrat per antics membres del règim soviètic. Avortà així l'intent de retorn al règim boltxevic i el retorn a la Guerra Freda. Com a president, Ieltsin actuà per acabar amb el control de l'Estat sobre l'economia i supervisà els acords de privatització, que permeteren que molts d'empresaris vinculats amb el Kremlin s'enriquissin desmesuradament.

El 1994, ordenà la supressió del règim separatista de Dzhojar Dudayev a Txetxènia, en una campanya militar que conclogué el setembre de 1996 quan Rússia retirà les seves tropes de la república, garantint la independència d'aquesta república. Aquest fou un dels moments més crítics del seu mandat, malgrat el qual aconseguí un segon mandat davant el comunista Gennadi Ziuganov el juny d'aquest any. El novembre, fou sotmès a un 'bypass' i guardà repòs durant mesos. La salut i les crisis econòmiques de finals dels 90 el feren dimitir el 31 de desembre de 1999, i designà el primer ministre, Vladimir Putin, president en funcions.