Els candidats a la presidència francesa exhibeixen la seva col·lecció de suports procedents d'intel·lectuals i de famosos, una pràctica habitual a França que pot portar el grapat de vots capaç de decantar la balança del seu costat. Tradicionalment d'esquerres, el món intel·lectual francès s'ha repartit en aquestes eleccions, amb algunes sonades desercions del camp progressista, com la del filòsof André Glucksmann, que ha fet costat públicament al candidat conservador Sarkozy. Atret per la seva concepció de la «discriminació positiva» o per la seva intenció de consolidar llaços amb Estats Units, Glucksmann, partidari fa quatre anys de la intervenció anglosaxona a Iraq, és el portaestendard del partit intel·lectual de Sarkozy.
No és l'únic que ha travessat la ribera dreta de la política. L'historiador Max Gallo, proper altre temps al difunt president socialista François Mitterrand, confessa ara que ha sucumbit a la idea de nació que preconitza el candidat de la governamental Unió pel Moviment Popular (UMP). La seva oponent socialista, Ségólene Royal, la candidata més danyada pel presumpte «gir a la dreta» dels intel·lectuals, sobre el qual s'interrogava el setmanari Le Nouvel Observateur, ha aconseguit conservar un nucli dur de pensadors. I sumar un suport d'altura en la persona del filòsof Bernard-Henri Lévy, considerat amic personal de Sarkozy i defensor de la cultura d'Estats Units, i de qui es diu que ha contribuït a l'«educació» de la socialista sobre els drets humans o la crisi de Darfur.
Al camp de Royal es manté un grapat de fidels de l'esquerra àvid de tallar el pas a Sarkozy, com el filòsof Daniel Lindenberg, l'historiador Benjamin Stora i el sociòleg Thierry Pech. No s'ha d'oblidar que Royal s'ha convertit en la primera dona amb vertaderes opcions de conquerir l'Elisi, i compta amb el suport d'un bon i important nombre d'escriptores. És evident que el «dur combat» pel vot «útil» i les crides a la responsabilitat dels electors ha ressorgit amb força a cinc dies de la primera volta de les eleccions presidencials franceses de 2007, en les quals s'espera una forta participació ciutadana. En només denou dies, França tindrà un president electe de la República que portarà el país els próxims cinc anys.
