Sarkozy rep el suport de Chirac, una arma de doble full a la batalla per l'Elisi

També anuncià que el líder i candidat de l'UMP deixarà el Govern el pròxim dilluns per dedicar-se «de ple» a la campanya. S'aposta que sigui substituït al capdavant d'Interior per l'actual titular d'Ultramar i fidel chiraquià, Francois Baroin, el que donarà lloc a una miniremodelació del Govern ja que també se n'anirà el ministre de Sanitat, Xavier Bertrand, per centrar-se en el seu rol de portaveu de campanya de Sarkozy. En la seva reacció lacònica, escrita, a la decisió de Chirac de donar-li suport, el «commogut» Sarkozy indicà que és «important» per a ell en allò «polític i personal» i té un «gran significat polític» per procedir de qui ha estat president de la República durant 12 anys i coneix millor que ningú les exigències del càrrec».

Feta amb la boca petita i amb modalitats pactades amb Sarkozy, la declaració de Chirac era en certa manera un epíleg a anys de relacions tumultuoses i molt complicades entre aquests dos polítics, molt semblants, de generacions diferents. Sarkozy, que arribà a la política de la mà de Chirac el 1975 i es convertí en un íntim de la família, passà a ser «el traïdor» per donar suport al seu rival Edouard Balladur a les eleccions del 1995. En els últims cinc anys, les relacions han estat marcades per fortes tensions, el punt àlgid de les quals potser arribà el 2004 quan amb un «jo decidesc, ell executa», Chirac ordenà a Sarkozy que escollís entre la seva cartera ministerial o la presidència de l'UMP. Sarkozy conquerí l'UMP i Chirac el cridà de tornada al Govern.