La mort sobtada de Niyazev omple de dubtes el futur de Turkmenistan

La sobtada desaparició de Niyazev, fundador d'un règim dictatorial i d'un culte a la seva personalitat sense precedent fins i tot per a l'espai postsoviètic, ha sorprès el Turkmenistan sense un mecanisme clar de successió. El primer ministre, Kurbanguli Bedymujamedev, fou el seu successor provisional, malgrat el fet que la Constitució establia que hauria de ser-ho el president del Parlament, fet que ha provocat les primeres tibantors després de la mort del 'Pare de tots els turcomans', com es feia anomenar Niyazev.

Segons la Carta Magna turcomana, hauria d'haver estat nomenat com a successor provisional el president del Parlament, Overzgeldy Atayev, però el Consell explicà que s'havia obert una investigació criminal contra ell, fet pel qual no pot ser nomenat president. Això podria ser el preludi d'una lluita per la successió entre grups rivals. Turkmenistan, amb una superfície de gairebé mig milió de quilòmetres quadrats, lleugerament inferior a la d'Espanya, té amb prou feines gairebé cinc milions d'habitants i posseeix una cinquena part de les reserves mundials de gas natural. El president Niyazev mantenia distàncies respecte de la CEI i desenvolupava una política de cooperació amb Iran, Turquia i la Xina.