Allau de crítiques a Alemanya en retirar una òpera per por al terrorisme islamista

Per la seva part, el ministre de l'Interior, Wolfgang Schaeuble, titllà d'«inacceptable i irrisòria» una decisió que coincideix amb la seva reunió amb els principals líders musulmans d'Alemanya. L'obra Idomeneu per Neuenfels ja va ser representada a la capital alemanya el 2003 i havia de ser reposada durant quatre dies aquesta tardor. Tanmateix, Harms decidí retirar l'òpera de la programació després que el ministre de l'Interior del Govern regional berlinès, Ekhart Koerting, informàs que havia rebut una telefonada anònima alertant que el seu contingut podria suposar un perill d'atacs islamistes.

Tanmateix, Koerting va explicar que va ser una dona preocupada per la polèmica de les caricatures de Mahoma la que, a mitjan agost, avisà que l'òpera podia dur més polèmica. Idomeneu, que es va estrenar per primera vegada el 1781, tracta sobre l'oposició de les persones a les ofrenes als déus. L'escena que podria dur polèmica, segons tots els indicis, és que al muntatge de Neuenfels, el rei Idomeneu apareix amb els caps decapitats de Poseidón, Jesucrist, Buda i Mahoma i els diposita en quatre cadires. Aquesta polèmica entorn dels límits de la llibertat d'expressió amb la comunitat musulmana arriba tan sols uns dies després que s'hagin apagat les protestes, en ocasions violentes, en molts països islàmics contra un discurs del papa en una universitat alemanya.

«Hem de tenir cura de no deixar-nos intimidar per la por a la violència radical. No és tolerable una autocensura per por», assenyalà Merkel en una entrevista que publicà ahir el rotatiu Neue resse. Segons la cancellera, «l'autolimitació només és justificable quan es tracta d'una decisió responsable dins d'un vertader diàleg entre les cultures, que sigui completament pacífic». Per a la cap de Govern d'Alemanya, la retirada de l'òpera és «insuportable» i «intolerable» la cessió «cada vegada més per por dels radicals». Mentrestant, el ministre de l'Interior alemany, Wolfgang Schaeuble, titllà la decisió d'Harms d'«inacceptable i irrisòria».