La Unió Europea i Estats Units passaren ahir de puntetes sobre les seves diferències exemplificades en la petició europea de tancar la presó de Guantánamo i demanà més rapidesa a Iran en la seva resposta a l'oferta perquè posi fi a l'enriquiment d'urani.
La cimera UE-EUA, realitzada ahir a Viena, escenificà així l'esforç d'ambdues parts per ressaltar la seva creixent sintonia en qüestions com Iran, Corea del Nord, terrorisme, Orient Mitjà o energia, per sobre de les divergències que s'accentuaren amb la guerra d'Iraq de 2003. Els líders europeus tractaren amb el president dels Estats Units, George W. Bush, el tancament de Guantánamo. Bush va reconèixer que vol «posar fi» al centre de detenció, però digué que abans és necessari decidir què es fa amb els aproximadament quatre-cents presos que hi continuen, alguns dels quals són «assassins a sang freda», constatà.
El president de torn de la Unió, el canceller austríac Wolfgang Schüssel, explicà que la cimera estudià com ajudar els estats d'origen dels detinguts perquè puguin rebre'ls i decidir si «acusar-los o alliberar-los». «Les institucions internacionals podrien ajudar i donar assistència. Ho discutirem en detall».
La declaració comuna aprovada a la cimera de Viena afirma: «Garantirem que les mesures preses per combatre el terrorisme compleixin totalment amb les nostres obligacions internacionals, incloent la legislació sobre drets humans, sobre refugiats i la llei humanitària internacional».
Per altra banda, europeus i nord-americans mostraren un front comú sobre el programa nuclear iranià i els preparatius de Corea del Nord per assajar un míssil balístic.
Després de l'anunci d'Iran que respondrà a finals d'agost Bush advertí les autoritats iranianes que «no hauria de costar-los tant».
