Evo Morales demana drets exclusius per als indígenes i la nacionalització de les terres

També estableix una «economia social comunicativa amb iniciativa privada», accepta el dret de propietat amb condicions, i consigna la «voluntat indeclinable» d'obtenir una sortida al Pacífic, que Bolívia perdé en una guerra amb Xile a finals del segle XIX.

El projecte de Morales anteposa els drets col·lectius i dels pobles indígenes i camperols als individuals, segons el document «Refundar Bolívia», editat pel partit governamental, el Moviment al Socialisme.

A més del castellà, seran idiomes oficials l'aimara i el quetxua, i la bandera indígena multicolar, la «whipala», tendrà el mateix reconeixement que l'actual, roja, groga i verda, segons aquest document obtingut ahir i que fins ara sols havia circulat de manera restringida.

«Des de 1826 fins avui, Bolívia ha tingut més d'una dotzena d'assemblees constituents. En totes elles, els indígenes, els camperols i els sectors majoritaris foren marginats de la vida republicana», diuen les primeres línies de la proposta.

«La història de Bolívia és la història de la resistència indígena-popular enfront de la discriminació i la pobresa», afegeix la introducció del document, i assenyala més endavant que els pobles indígenes «tenen dret a l'autodeterminació i la territorialitat» a més del dret al «reconeixement dels seus sistemes polítics i de la conformació d'autoritats».