El terratrèmol i els posteriors incendis que destruïren San Francisco el 18 d'abril de 1906 costaren la vida a més de 3.000 persones i deixaren reduïda a cendres una ciutat que es perfilava com el «París d'Amèrica».

«San Francisco ha desaparegut. No en queda res llevat del record», escrigué el novel·lista nascut a la ciutat Jack London poc després de la tragèdia que tingué lloc sobre la que llavors era la novena urbs més gran d'Estats Units, principal port de la costa pacífica i centre financer de l'oest.

Fins llavors, San Francisco havia viscut temps esplendorosos i en qüestió de 50 anys, des del seu naixement com a ciutat minera després de la Febre de l'Or de 1849, havia esdevingut un centre urbà de primera magnitud. Però alguna cosa maligna hi havia d'haver a l'ambient la nit del 17 d'abril, quan es respirava el que es coneix a Califòrnia com «temps de terratrèmols»: bufava un aire càlid i agradable inusual per a l'època, i molts aprofitaren per arreglar-se amb les millors gales i acudir a l'òpera.

El tenor napolità Enrico Caruso, un dels més famosos cantants d'òpera de tots els temps, representava aquella nit Carmen, un estrany presagi del que ocorreria unes hores després.

A les 05.12 de la matinada, una tremolor de poc més d'un minut bastà per iniciar una catàstrofe que deixà al carrer unes 250.000 persones, causà la mort de 3.000, segons els càlculs més conservadors, i arrasà el que fins al dia abans havia estat un formiguer d'esdeveniments culturals i prosperitat econòmica.

Més perjudicial que el terratrèmol en si, de magnitud 7,8 en l'escala oberta de Richter, foren les seves rèpliques i els incendis que es declararen poc després i de manera natural. En altres llocs, els desastres foren intencionats.

Alguns propietaris calaren foc a les seves propietats, assegurades contra incendis però no contra els danys ocasionats per una tremolor.

Amb les principals canonades malmeses, els bombers foren incapaços de detenir les flames, que aviat assoliren el districte financer i des d'allà no trigaren a arribar al capdamunt dels turons i les mansions.

El terratrèmol, el pitjor desastre natural que ha sofert una ciutat dels Estats Units fins a la data, fou tan fort que se sentí a l'estat d'Oregon, al nord, i a Los Angeles.

Part de la notorietat que el fenomen adquirí a tot el món es deu que aquesta fou la primera catàstrofe natural captada en fotografies, gràcies en part a les primeres càmeres populars que Kodak havia tret al mercat sis anys enrere.

Tanmateix, la ciutat fou capaç de sortir endavant a un ritme formidable i, de passada, posar les seves infraestructures a punt per als desafiaments del segle XX.

Com assenyalà ahir el seu batle, Gavin Newsom, «ens hem aixecat de les cendres del gran terratrèmol per convertir-nos en una gran potència econòmica i un centre cultural».