Deu morts i més de 50 ferits en un atac suïcida davant un restaurant de Tel Aviv

D'altra banda, l'atac, que coincideix amb la sessió d'obertura del Knesset -Parlament- posà en evidència una vegada més les discrepàncies entre el president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbàs, i el Govern de la Hamàs. Mentre que Abbàs condemnà una acció que qualificà d'«agressió», l'Executiu palestí la justificà considerant-la «un resultat directe de la política d'ocupació israeliana».

Des que les tres principals faccions de la resistència palestina (Jihad Islàmica, Brigades d'Al Aqsa i Hamàs) trencaren l'1 de gener la fràgil «taadia» (treva) que mantenien amb Israel, les hostilitats entre ambdós pobles han anat en augment.

La solitud política i econòmica en la qual ha quedat el nou Executiu palestí des que la Hamàs en prengué el control només ha portat a un distanciament major cap a Israel i que tots els passos que s'havien avançats amb el pla de desconnexió de Gaza i Cisjordània resultin ara per ara paper banyat.

L'escalada de les hostilitats degenerà ahir en un dels atemptats més sagnants que ha viscut Tel Aviv en poc més d'un any. Sami Hammad, un jove de 21 anys que vivia a Cisjordània i que va haver d'abandonar la Universitat perquè no tenia prou doblers, s'immolà al migdia davant un restaurant pròxim a l'estació central d'autobusos de la ciutat. En nom de la Jihad Islàmica i com a gest per als milers de palestins que es troben a les presons israelianes, el suïcida va fer esclatar explosius de gran potència que duien claus i perns.

«Hi ha altres kamikazes en camí», advertia el jove en un vídeo difós per la Jihad Islàmica poc després de l'atemptat, que coincideix amb el Dia dels Presos Palestins als territoris ocupats.

Tel Aviv no vivia una acció de la resistència palestina d'aquesta magnitud des de fa més d'un any, el 25 de febrer de 2005.