El malson nuclear de Txernòbil continua vint anys després

La central, orgull de la indústria exsoviètica, era a Ucraïna, prop de la frontera amb Belarús, ambdues per aleshores part integrant de l'encara imperi soviètic. L'explosió produí un nigul radioactiu de gran intensitat que contaminà gran part d'Europa. Durant gairebé un mes, Moscou mantingué un complet mutisme abans de decidir l'evacuació de 135.000 habitants de la zona.

A continuació envià unes 600.000 persones, entre bombers, civils i soldats, que foren sobrenomenats els «liquidadors», per construir un sarcòfag en el qual poder tancar hermèticament el reactor fet malbé durant almenys 20 o 30 anys. En aquells dies presagiaren desenes de milers de morts que, tanmateix, un balanç fet públic per l'ONU el setembre de 2005 va reduir a 4.000. víctimes.

Això no obstant, aquell balanç rebé fortes crítiques, com les del grup ecologista Greenpeace, que el titllà de campanya de desinformació «insultant per a les víctimes». Un estudi realitzat per científics britànics i difós el passat 11 d'abril a Kíev xifrà el nombre de morts relacionades amb Txernòbil entre els 30.000 i els 60.000.

L'impacte de la contaminació nuclear sobre la salut mental i física de la població afectada també fou molt seriós, sobretot pel fet que cinc milions de persones continuen vivint a les zones radiades.