Mehmet Ali Agca, el turc que el 1981 intentà assassinar a Roma el papa Joan Pau II, sortí ahir en llibertat condicional gràcies a un polèmic indult que ha generat controvèrsia judicial al país.

Agca, de 48 anys, abandonà la presó d'alta seguretat de Kartal, a Istambul, entre els aplaudiments dels militants nacionalistes turcs i les protestes de la família del periodista Abdi Ipekci, el qual assassinà el 1979. Condemnat en absència a la pena capital per la Justícia del seu país per aquest crim, Agca ja havia estat abans 19 anys a la presó a Itàlia per l'intent nul d'assassinat del papa Carol Woijtila.

Després de rebre el perdó del pontífex, fou indultat l'any 2000 i extradit a Turquia, on es va beneficiar d'una llei d'amnistia per la qual se li commutà la pena de mort per una de presó, que ahir es considerà finalitzada, segons molts, precipitadament. Just en trepitjar el carrer, emmanillat i fortament escortat, Agca fou conduït a una centre de reclutament de l'exèrcit per intentar liquidar un altre assumpte que tenia pendent amb el seu país: el compliment del servei militar.

Mentre Agca desapareixia, als carrers de l'antiga Constantinoble la polèmica sobre la legalitat de la seva excarceració robava el protagonisme al brot de grip aviària que s'està estenent pel país.

El ministre turc de Justícia, Cemil Cicek, anuncià que ja ha demanat la revisió de l'expedient de l'exconvicte i que, si es verifica que ha existit un error judicial, el cas anirà al Tribunal Suprem. «Ha de ser la Cort Suprema la que estudiï el cas i la que calculi de nou el temps que ha estat empresonat. Després es prendrà una decisió. Hem d'aclarir tots els dubtes possibles», explicà en una roda de premsa. Sospites que ja va destapar la família d'Ipekci, quan el passat cap de setmana s'anuncià l'alliberament.

El seu advocat, Turguc Kazan, explicà que la llei d'amnistia aprovada el 1999, i de la qual s'ha beneficiat Agca, estableix que els condemnats a mort han de complir com a mínim deu anys de presó si la pena és commutada.

Kazan tornà a recordar ahir que l'extremista amb prou feines ha estat un lustre en presons turques i reiterà que si «l'error» no és reparat per la Justícia del seu país, apel·larà al Tribunal Europeu dels Drets Humans.