El president nord-americà George W. Bush estimà ahir que uns 30.000 iraquians han mort des de la invasió a aquest país el març de 2003, des dels combats inicials del conflictes fins als actuals enfrontaments a la insurgència. Bush revelà aquesta xifra en resposta a una pregunda de la seva audiència, durant un discurs sobre el progrés polític a l'Iraq a tres dies abans de les importants eleccions iraquianes.

«Quants de ciutadans iraquians moriren a la guerra? Diria que 30.000 més o menys, han mort com a resultat de la incursió inicial i de la creixent violència contra els iraquians. Nosaltres hem perdut prop de 2.140 efectius en les nostres tropes», declarà Bush.

El president nord-americà féu també una crida als iraquians, sobretot als sunnites, perquè participin en unes eleccions que reconegué que «no seran perfectes però si vitals per al país i per a tota la regió». «Cap nació en la història féu una transició a una societat lliure sense afrontar reptes, contratemps i començaments falsos», precisà el president des de Filadèlfia.

En el seu tercer discurs d'una sèrie de quatre per defensar la seva estratègia en la «guerra contra el terrorisme i a l'Iraq», Bush assegurà que les eleccions legislatives iraquianes del proper dijous seran una gesta en la història del país, en la d'Orient Mitjà i en la llibertat.

«No seran perfectes i no suposaran el final del procés, però ajudaran a marginar els terroristes i els lleials a l'exdictador Saddam Hussein, en un país que no té experiència en la democràcia i que intenta deixar enrere una de les pitjors tiranies de tot el món», afegí.

D'altra banda, el govern iraquià digué ahir que han trobat 13 presoners amb signes d'abusos en un recinte a Bagdad, després de la trobada d'un búnquer secret del Ministeri de l'Interior el mes passat. Bush necessita que les eleccions iraquianes es duguin a terme amb calma, com un signe de progrés i per contrarestar les notícies dels diaris sobre atacs suïcides i baixes a l'exèrcit, que generaren el descontent dels nord-americans. Bush lluita per encarrilar el seu segon mandat, després d'un any en el qual nord-americans perderen la confiança en la seva capacitat per dirigir la guerra i molts ciutadans consideren que l'actual administració els enganyà per iniciar la invasió a Iraq.