Els ministres de Justícia i Interior dels Vint-i-cinc aconseguiren ahir un acord perquè els estats membres incorporin legislació destinada a obligar les operadores a retenir les dades telefòniques i de telecomunicacions durant un període d'entre 6 i 24 mesos, a fi de fer més eficients la lluita contra el terrorisme i el crim organitzat.

Aquesta mesura no afectarà el contingut de les comunicacions, al qual només podran accedir les forces de seguretat amb una ordre judicial quan es produeixin indicis de delicte.

La Presidència britànica intentarà l'aprovació de la normativa en primera lectura amb el Parlament europeu en la pròxima sessió d'Estrasburg, que comença el 12 de desembre. El text preveu que el preu d'aquesta mesura es tractarà a l'àmbit nacional i no europeu, per la qual cosa hi haurà la possibilitat que els governs reemborsin les operadores pel cost d'aquest emmagatzemament extra. Es responen així a les preocupacions mostrades pels països amb fortes operadores com Finlàndia i Alemanya, però també l'Eurocambra.

Segons càlculs del Consell, la creació d'una base de dades amb totes les telefonades efectuades i rebudes per cada usuari tindria un cost per a cada companyia de 100 milions d'euros per crear la infraestructura necessària, com també 50 milions d'euros anuals pel seu manteniment.

En contra dels països nòrdics i Alemanya, que argumentaven problemes financers, Espanya ha defensat durant tota la negociació la conservació de les telefonades perdudes, ja que van ser determinants a les investigacions dels atemptats de l'11-M. Per al cas d'Internet, les companyies hauran de conservar les dades dels e-mail, com també altres dades sobre webs.