A la seva primera roda de premsa després de la represa del curs polític, Barroso demanà «realisme» a tots per assumir que la Unió Europea «no tindrà Constitució en els pròxims 2 o 3 anys».
«Aquesta és la realitat, però això no significa la paràlisi d'Europa», assegurà el president de l'Executiu comunitari. Encara que tots els analistes coincidien ja que la crisi constitucional europea no es resoldrà fins que se celebrin eleccions a França i Holanda (2007), cap responsable comunitari no s'havia atrevit a dir-ho amb tanta rotunditat i en públic.
Per entrar en vigor, el tractat constitucional ha de ser ratificat per tots i cada un dels 25 estats membres, però dos d'ells -França i Holanda- l'han rebutjat en referèndum i els seus governs respectius, segons Barroso, «ens han dit que no tenen plans de sotmetre-ho novament a ratificació».
El president tampoc no amagà el seu escepticisme respecte de l'ús que els governs estan fent del «període de reflexió» que decidiren donar-se el juny a fi de promoure el debat sobre Europa. «No he vist encara», indicà sobre això, «grans iniciatives ni reflexions».
Els comissaris europeus, que ahir celebraren a porta tancada un «seminari» especial per analitzar la situació política europea, coincideixen -afegí Barroso- que allò prioritari és «evitar tant sí com no la paràlisi».«No existeix cap buit jurídic. Hi ha moltes coses que es poden fer amb els tractats actuals, i complirem gelosament el nostre paper de guardià d'aquests tractats», emfasitzà.
En una ostentació d'«hiperativitat», segons paraules del propi Barroso, la Comissió aprovà ahir noves iniciatives en els àmbits de la lluita contra el terrorisme, la contaminació atmosfèrica, el finançament de la investigació científica, els ajuts d'Estat a la innovació o el control del dèficit públic.
Durao Barroso negà que el projecte de l'equip que presideix sigui merament economicista. «És estèril oposar el polític a l'econòmic. Necessitam els dos elements», comentà.
