L'Exèrcit israelià retira les banderes de les colònies i abandonen la Franja

El Govern Sharon aprova la sortida dels militars de Gaza després de 38 anys d'ocupació

Uns 200 soldats d'unitats estacionades a la Franja feren part de la cerimònia a Neve Dekalim, la major de les 21 colònies evacuades. En un termini de 12 hores totes les banderes seran retirades.

TW
0

L'Exèrcit israelià baixà ahir la bandera nacional a la franja de Gaza, en una cerimònia militar amb motiu de la retirada de les seves tropes d'aquest territori després de 38 anys d'ocupació. Uns 200 soldats d'unitats estacionades a la Franja feren part de la cerimònia a Neve Dekalim, la major de les 21 colònies de Gaza evacuades a mitjan agost. L'operació de retirada de l'Exèrcit, batejada amb el nom de Darrera guàrdia, es dugué a terme simultàniament en tots els sectors de la Franja en un període de 12 hores.

La decisió del Govern israelià de no tomar les sinagogues, com també el tancament dels indrets fronterers, féu que els palestins boicotejassin la cerimònia de retirada. «Ells ens retreuen aquests dos problemes i és molt injust», digué el negociador palestí, Saeb Erekat.

«La retirada començarà en les pròximes hores després de la cerimònia», apuntà un portaveu militar. Aquesta font assenyalà que se celebrarà una cerimònia final avui al pas de Kisufim, al sud d'Israel, quan els darrers soldats abandonin el territori.

«Ens n'anam amb el cap alt, és l'inici d'una nova era, d'una nova realitat, esperam que la porta que prendrem per anar-nos-en serà una porta de pau, d'esperança, de bona voluntat i bon veïnatge, però si bufen mals vents, sabrem fer-los front», afirmà el general Kochavi, comandant de la divisió de Gaza.

Per la seva part, el cap d'Estat major, el general Dan Halutz, es referí a l'Autoritat Palestina advertint que la retirada ha d'implicar la cessació de la violència. «No acceptarem que escapin de les seves responsabilitats, no tolerarem el terrorisme», declarà.

El Govern del primer ministre israelià, Ariel Sharon, reunit ahir, decretà el final de l'administració militar a la franja de Gaza, en vigor des de 1967, després de la guerra àrab israeliana. L'Executiu decidí igualment per majoria que les sinagogues de la zona no serien demolides, fet que hauria pogut retardar almenys 24 hores la retirada de les tropes. Aquests 26 edificis religiosos són els únics que pràcticament estan encara drets a les 21 colònies jueves de Gaza, després de l'evacuació el 22 d'agost dels 8.000 colons d'aquest territori.

Els palestins ja han fet saber que preferirien que Israel les destruís. «Les sinagogues són un símbol d'ocupació. Més val que Israel les destrueixi. Sé que es tracta d'una qüestió sensible, però (si Israel decideix deixar-les dretes) ningú no pot garantir que siguin preservades», declarà en hebreu a la ràdio pública el conseller palestí per a la Seguretat Nacional, Jibril Rajub.

El govern hebreu donà també llum verda a la retirada de tropes israelianes del «corredor de Filadelfia», un terreny de patrulla entre Egipte i la Franja que fins ara era controlat per l'Exèrcit israelià. D'acord amb un recent acord firmat entre Israel i Egipte, els guàrdies fronterers egipcis començaren dissabte a desplegar-se en aquest sector.

A falta d'acord sobre la cerimònia, durant ahir horabaixa es dugueren a terme senzills actes de baixades de banderes en els assentaments abandonats, unes hores abans de la sortida dels soldats. «És un dia històric», explicà un alt funcionari d'Exteriors israelià, «Després de 38 anys, ens n'anam de Gaza per permetre que els palestins controlin la seva pròpia vida. Ara els toca a ells demostrar que poden dur una vida normal, tenir un nou començament», digué.