El president dels EUA, George W. Bush, acorralat per crítiques d'una lenta i pobra resposta a la devastació causada per l'huracà Katrina, ordenà ahir la tramesa de 7.000 soldats més a la zona.

Els reforços arribaran «en les pròximes 24-72 hores» i seran soldats regulars tant de l'Exèrcit de terra com dels marines. En aquests moments, hi ha a la zona afectada 21.000 efectius de la Guàrdia Nacional pertanyents a diferents estats del país.

Segons algunes fonts, el Pentàgon podria anunciar en breu la mobilització de 10.000 soldats més de la Guàrdia Nacional, que constitucionalment tenen el mandat d'ocupar-se de les operacions militars dins EUA.

Bush va fer l'anunci ahir en un inusual missatge a la nació pronunciat des dels jardins de la Casa Blanca, en el qual, seriós i preocupat, va reconèixer que, malgrat l'esforç, els resultats d'assistència als damnificats «són inacceptables».

«L'enormitat del problema requereix més recursos. A Estats Units no abandonam els nostres ciutadans quan tenen necessitats», digué el president, que va comparèixer acompanyat pels secretaris de Defensa i Seguretat Nacional, Donald Rumsfeld i Michael Chertoff.

«Completarem l'evacuació tan aviat i de manera tan segura com sigui possible», afirmà Bush, qui divendres va recórrer l'àrea afectada i s'entrevistà amb algunes de les víctimes, a les quals va prometre ràpida i completa ajuda del Govern federal.

Potser per això i per demostrar que el Govern federal no oblida els damnificats, Bush té previst tornar a l'àrea devastada dilluns per reunir-se amb les autoritats locals i estatals. Així mateix, uns 300 soldats nord-americans desplegats a Afganistan i Iraq han estat autoritzats a tornar a l'estat de Mississipí per ajudar les seves famílies a afrontar la catàstrofe provocada per l'huracà Katrina, afirmà ahir una font militar a Doha (Qatar).

«El comandament central nord-americà de les forces aèries envia 300 soldats i reservistes de l'Air Force, la base d'origen del qual és Keesler (Biloxi, Misisipí), a les seves cases per ajudar les seves famílies després de l'huracà», digué el capità David Small.

El cònsol espanyol a Nova Orleans, Ramón Sáenz de Heredia, afirmà ahir que les dues famílies espanyoles evacuades de la capital de l'estat nord-americà de Louisiana per una missió diplomàtica han arribat ja a Houston (Texas), on es dirigeixen a un hotel, on esperaran fins a aconseguir un vol cap a Espanya «tan aviat com sigui possible».

El cònsol apuntà que cap a les 13.40 hora espanyola, ell i les dues famílies circulaven ja per la ciutat de Houston en direcció a un hotel. Sáenz de Heredia no pogué indicar res en concret, però assegurà que el més segur és que avui puguin partir cap a l'Estat espanyol. D'altra banda, Sáenz de Heredia afirmà tenir localitzats a Nova Orleans dos espanyols més que esperen ser evacuats. Es tracta d'«un rector d'uns 60 anys, que residia en aquesta ciutat, i una universitària que es trobava a la capital de Lousiana com a turista». Ambdós es troben en «una zona tranquil·la» de la ciutat, encara que no donà més detalls.