«Érem al pont, estava estibat. Hi havia milera de persones al meu voltant», declarava Fadhel Ali, de 28 anys, supervivent de la tragèdia, descalç i amarat després d'haver aconseguit sortir del riu. «Sentírem que entre la multitud hi havia un terrorista suïcida. Tot el món cridava, així que vaig saltar al riu i vaig nedar fins a la vorera. Vaig veure dones, al·lots i ancians caient a l'aigua darrere jo», afegia.

Mentre que els supervivents intentaven recuperar-se de la desbandada, el personal sanitari i els voluntaris transportaven els ferits i els morts a l'hospital més proper. De fet, la morgue de l'hospital proper es veié ràpidament desbordada i els cossos, coberts amb llençols blancs, foren extesos a la vorera. Entre ells caminaven, sanglotant, els seus familiars, aixecant a cada pas els llençols per tractar d'identificar els seus parents. Sobre el pont quedaren centenars de sandàlies i sabates perdudes pels pelegrins atrapats a la multitud.

La comunitat internacional es va solidaritzar amb la tragèdia i va expressar les seves condolences pel brutal fet. Kofi Annan, secretari general de Nacions Unides, mostrava la seva «profunda tristesa» per la mort d'un miler de persones en una allau en el pont, i sobretot pel fet que molts d'ells fossin dones i infants.

En termes semblants s'expressaren el president federal alemany, Horst Koehler; el ministre d'Afers Estrangers britànic, Jack Straw, en nom de la Unió Europea, ja que el seu país ocupa la presidència, i el seu homòleg espanyol, Miguel Àngel Moratinos, que envià un telegrama de condol pels terribles fets succeïts a Bagdad.