La taxa de participació a la consulta arribà al 62%, més del doble del llindar de 30% que els principals partits havien fixat per tenir en compte el resultat d'aquest referèndum, que és només consultiu. Aquesta taxa de participació, a més, supera en uns 23 punts percentuals la registrada a les eleccions europees de juny del 2004.
El primer ministre holandès Jan Peter Balkenende digué ahir que se sentia «decebut» per l'àmplia victòria del 'no' en el referèndum per ratificar la Constitució Europea, i prometé respectar aquest resultat.
«Aquest és un no clar, i és una llàstima que no poguem continuar amb el tractat», comentà Gerda Verburg, diputada de la Democràcia Cristiana (CDA) del primer ministre Jan Peter Balkenende, mentre el president de l'opositor partit socialdemòcrata (PvdA), Ruud Koole, partidari del 'no', qualificà la consulta de «festa per a la democràcia».
«Ens complau que els holandesos no hagin tengut por de l'espantaocells agitat pel govern», afirmà Mat Herben, diputat de la Llista Pim Fortuyn (LPF, populistes d'oposició), un dels més fervents defensors del 'no'.
L'heterogeni bàndol del 'no' reuneix els protestants ortodoxos, els populistes, el Partit Socialista (una petita formació d'extrema esquerra) i el diputat d'extrema dreta Geert Wilders, que representen en total 22 dels 150 escons del Parlament. Els altres diputats, així com la majoria de sindicats i col·legis professionals, estaven a favor del 'sí' a la Constiyució Europea.
«A Holanda, més del quaranta per cent de la gent creu que Europa va massa ràpid amb l'euro i amb l'ampliació cap als països de l'est i Turquia. El 'no' és un senyal que diu als polítics: 'deteniu-vos i escolten-nos'», va comentar Maurice de Hond, director d'un dels principals instituts d'enquestes d'Holanda.
