Villaraigosa fa història com el primer batle hispà de Los Angeles en 130 anys

La victòria de Villaraigosa, de 52 anys, al capdavant de la batlia suposa per aquest ambiciós polític hispà l'èxit d'un somni que va veure frustrat fa quatre anys. Llavors, el que fou portaveu de l'Assemblea de Califòrnia, perdé el càrrec de primer edil quan aspirà al càrrec davant el seu actual rival, James K. Hahn. «Estic aquí gràcies a vostès. No m'oblidaré mai d'on vinc» declarà el nou batle una vegada coneguts els resultats. «Vull ser un batle que faci feina cada dia amb tot el seu cor per a vostès», afirmà.

La victòria de Villaraigosa, que era diputat californià i per tant no era un desconegut en el món polític, deixà clara l'evolució demogràfica de la població hispana a la ciutat, que s'ha convertit en la comunitat estrangera més gran, amb un 46,5% d'habitants.

Villaraigosa ha aconseguit un bon triomf aquesta vegada davant James Hahn i una esperada revenja després del fracàs del 2001, quan els mateixos adversaris s'enfrontaren en els comicis. Ambdós candidats pertanyen al Partit Demòcrata, però en aquesta ocasió les figures més rellevants del partit s'inclinaren per Villaraigosa. Malgrat pertànyer al mateix partit, els seus perfils i antecedents són ben diferents. Una història de fracassos i superacions resumeix la vida de l'hispà.

Nascut amb el nom d'Antonio Villar a Los Angeles, Villaraigosa és fill d'immigrants mexicans. Visqué a una llar modesta i per això sempre cita la seva mare, Natalia Delgado, com la font d'inspiració de la seva vida. Tanmateix evita les converses sobre el seu pare, que colpejava la seva mare i que marxà de casa quan l'ara batle tenia 5 anys.

Per trobar un antecendent d'un batle hispà a la ciutat és necessari remuntar-se al 1872, quan fou elegit Cristóbal Aguilar. En aquell moment, la grandària de la ciutat era totalment diferent, no existia Hollywood, i Los Angeles tenia prop de 6.000 habitants, en lloc dels 10 milions que té avui.

Aquestes eleccions foren les més disputades i millor finançades de la ciutat. Emperò, la inversió publicitària no aconseguí un bon nivell de participació ja que dels 1,46 milions d'electors només un terç anà a les urnes. Els analistes creuen que una de les raons de la baixa participació fou l'alt nivell d'agressivitat emprat pels candidats durant la campanya.