Osama Bin Laden continua en actiu tres anys després dels atemptats de l'11-S

L'aniversari dels atacs té enguany la vista posada en les eleccions presidencials d'EUA

Josep Maria SastreNova York11/09/04 0:00

Tres anys després dels atemptats de l'11 de setembre a Estats Units, el cap de la xarxa terrorista Al Qaeda, Osama Bin Laden, acusat d'haver ordenat els atemptats a Nova York i Washington el 2001, segueix en la clandestinitat malgrat els enormes mitjans que s'han desplegat per trobar-lo. Les autoritats dels Estats Units continuen sostenint que la seva captura podria produir-se pròximament, però els responsables pakistanesos, en primera fila de les investigacions, han admès que segueixen sense trobar la pista del cap d'Al Qaeda.

«No tenim cap informació sobre Bin Laden, res de res», afirmà aquesta setmana el ministre pakistanès d'Informació, Sheij Rashid. «És prematur concloure que les autoritats s'han aproximat a Bin Laden», declarà per la seva part el ministre d'Interior de Pakistan, Aftab Ahmed Sherpao. Localitzat per primera vegada el desembre de 2001 a les muntanyes de Tora Bora, en els confins d'Afganistan i de la zona tribal pakistanesa, Bin Laden ha donat des de llavors senyals de vida només a través de vídeos o d'enregistraments d'audio.

A més la xarxa terrorista ha continuat actuant. Enguany ha provocat diversos atemptats, el major a Espanya, on el passat 11 de març va fer explotar diveros trens a Madrid, causant 192 morts i més de 2000 ferits. El darrer ha estat el del passat dijous a Djakarta, on l'explosió d'un cotxe bomba davant l'ambaixada australiana deixà 9 morts i quasi 200 ferits. Estats Units afronta avui la commemoració del tercer aniversari de l'11-S amb menys intensitat que en els dos anteriors i amb la vista posada en les eleccions presidencials, les primeres des dels atacs, dominades pel terrorisme i la seguretat.

La cerimònia més important tindrà lloc a Nova York, a la Zona Zero, el lloc en què s'alçaven les Torres Bessones i on moriren 2.749 persones. L'homenatge a les víctimes començarà amb un minut de silenci, coincidint amb l'hora en la qual el primer avió s'estavellà contra la torre Nord. El final del minut del silenci marcarà l'inici de la lectura dels noms de les més de 2.700 víctimes de Nova York. La lectura s'interromprà per dur a terme uns altres tres minuts de silenci, coincidint amb la col·lisió del segon avió contra la Torre Sud.

El tràgic esdeveniment és omnipresent en el debat polític, i concretament a la campanya electoral per a les presidencials del 2 de novembre. A Washington, el president George Bush participarà en un servei religiós i la Casa Blanca realitzarà un minut de silenci. El candidat demòcrata, John Kerry, participarà en un recordatori a l'Òpera de Boston (Massachusetts, al nord-est). El perfil de les commemoracions serà més baix en aquesta ocasió i -a 24 hores de les mateixes- la Casa Blanca no ha anunciat el desplaçament a Nova York de cap alt funcionari. El 2003 el vicepresident Dick Cheney acudí a un servei religiós.