Argentina encara plora l'atemptat de l'AMIA

Josep Maria SastreBuenos Aires19/07/04 0:00

Ahir es compliren 10 anys del pitjor atemptat terrorista de la història argentina, que matà 85 persones i deixà un miler de ferits, quan fou demolit per un cotxe bomba l'edifici de la mutual jueva AMIA, en ple centre de Buenos Aires. Malgrat el temps transcorregut, probablement la Justícia argentina mai no pugui condemnar-ne els culpables. Des de fa més de dos anys, estan sent jutjats un lladre de cotxes i quatre exmembres de la Policia de Buenos Aires, acusats d'haver integrat el que s'anomenà la connexió local de l'atac, però els que segueixen cada dia el procés sostenen que ningú no serà condemnat.

Durant el procés quedà provat que el lladre de vehicles Carlos Telleldín cobrà 400.000 dòlars que li pagà la Secretaria d'Intel·ligència de l'Estat, en una gestió que realitzà el qüestionat jutge federal Juan José Galeano, per acusar els expolicies encapçalats per l'excomissari Juan José Ribelli.

Telleldín lliurà el 10 de juliol de 1994, vuit dies abans de l'atemptat, una camioneta Renault Trafic a un grup de policies que llavors treballaven a les ordres de Ribelli i les restes dels quals foren trobades després entre les runes de l'edifici. Tanmateix, el seu testimoni quedà qüestionat quan Telleldín confessà que havia rebut els doblers per acusar els expolicies.

Poc abans de l'atac, Ribelli declarà que rebé una donació de 2,5 milions de dòlars de part del seu pare, un jubilat ferroviari, encara que a la investigació judicial no tingué una altra manera de provar la procedència dels doblers.

Durant les audiències es provaren les innombrables irregularitats comeses durant la investigació del jutge Galeano, qui finalment fou separat del cas i afronta ara una acusació de judici polític. Els jutges del tribunal oral també decidiren separar del procés els fiscals Eamon Mullen i José Barbaccia, que havien participat a la primera part de la investigació, perquè consideraren que estaven al corrent del pagament irregular rebut per Telleldín.

Galeano acusà l'agregat cultural de l'Ambaixada d'Iran a Buenos Aires, Mohsen Rabbani, d'haver estat el cap de l'operació i afirmà que hi participaren altres diplomàtics iranians vinculats amb l'Hezbol·là.

Part de la seva acusació, a més d'informes de la intel·ligència israeliana i dels Estats Units, fou fonamentada per les afirmacions d'un exintegrant de la intel·ligència iraniana, Abolaghsem Mesbahi, qui es refugià a Alemanya. Mesbahi declarà que l'expresident Carlos Menem (1989-1999) havia cobrat deu milions de dòlars per deixar d'acusar l'Iran com a autor de l'atac.