El president txetxè mor en un atemptat terrorista durant una desfilada militar

Una bomba, situada a la tribuna, liquidà Ajmad Kadirov i un nombre indeterminat de persones

AgènciesMoscou10/05/04 0:00

Una bomba que esclatà davall la llotja d'honor de l'estadi Dinamo, de Grozni, posà fi ahir a la vida del president de la República russa de Txetxènia, Ajmad Kadirov, que assistia a les celebracions del 59è aniversari de la victòria soviètica en la II Guerra Mundial sobre els nazis. La seva mort i la d'un nombre indeterminat de persones -l'agència France Press insisteix en una trentena de víctimes mortals, però les fonts oficials russes limitaven anit la xifra a només sis, i a una cinquantena de ferits- ha posat contra les cordes el Kremlin i el seu pla de pacificació per a la República del nord del Caucas, escenari d'un conflicte cruent que s'allarga ja gairebé deu anys.

La bomba no tan sols posà fi a la vida de Kadirov -els darrers quatre anys l'home fort de Rússia a Txetxènia-, sinó que també tirà per terra l'estratègia de Moscou al Caucas.

Els serveis de seguretat hauran de contestar una pregunta difícil: com ha estat possible que Kadirov, un dels homes més protegits per Rússia, fos destrossat ahir per un artefacte explosiu col·locat davall els seus peus.

Fonts policíaques txetxenes citades ahir indicaren que la bomba podria haver estat col·locada fa mesos durant la reconstrucció de l'estadi.

El pànic i la confusió s'apoderaren de Txetxènia en els primers moments després de l'atemptat, fins a l'extrem que les autoritats locals es negaven a confirmar la mort de Kadirov.

Hagué de ser el mateix president de Rússia, Vladimir Putin, qui gairebé cinc hores després certificàs de manera oficial la mort de l'«home de Moscou» a Txetxènia.

La televisió mostrà imatges de Putin consolant Ramzan, fill de Kadirov i cap de la guàrdia personal del seu pare, un cos d'uns 10.000 homes armats fins a les dents.

Segons la Constitució de Txetxènia, les eleccions presidencials extraordinàries hauran de ser abans del 9 de setembre, cosa que deixa poc marge de maniobra a Moscou per cercar el relleu de Kadirov.

L'assassinat del president txetxè i el buit de poder consegüent insuflaran, sense cap dubte, ànims renovats a la guerrilla separatista islàmica, que aquests darrers mesos havia reduït les seves accions a accions terroristes aïllades, sense aconseguir desestabilitzar l'Administració de Kadirov.

A més de combatre els separatistes, el president txetxè s'havia guanyat el respecte dels seus paisans per les reiterades denúncies de violacions dels drets humans comeses contra la població civil per les tropes russes a Txetxènia.

En una de les seves darreres iniciatives, Kadirov demanà que el comandament de l'«operació antiterrorista» a Txetxènia passàs al Ministeri de l'Interior de la República, petició denegada per Moscou.