El ministre d'Assumptes Exteriors d'Egipte, Ahmed Maher, fou esbroncat i atacat ahir per joves palestins durant una visita a l'esplanada de les Mesquites de Jerusalem, en la qual pretenia resar amb els palestins. Testimonis directes digueren que Maher fou traslladat a l'hospital Hadassa Ein Karem de Jerusalem, on els metges israelians l'atengueren per ferides lleus.
Fonts hospitalàries afirmaren que el ministre egipci no patí ferides a conseqüència de l'atac, sinó que es veié afectat per una falta de respiració a causa de les empentes i de la seva evacuació sobtada enmig dels crits de la multitud. L'Autoritat Nacional Palestina (ANP) donà a conèixer que alguns dels implicats tiraren sabates contra el ministre egipci i li recriminaren que hagués anat a «resar en terra sota ocupació».
A l'esplanada esmentada hi ha la mesquita d'Al-Aksa, tercer lloc més sagrat per a l'Islam i que Israel ocupà durant la guerra de 1967, a més de Cisjordània i de Gaza. Els jueus coneixen l'esplanada de les Mesquites com a «muntanya del Temple», perquè és el lloc on en èpoques bíbliques s'erigien els temples de Jerusalem.
Maher, que ahir era de visita a Israel, on s'entrevistà amb el seu col·lega israelià Silvan Shalom i amb el primer ministre Ariel Sharon, fou qualificat de «traïdor» pels joves palestins que s'havien congregat al recinte per orar. D'altra banda, els tretze nous objectors de consciència de la unitat d'elit de l'Estat Major de les Forces Armades d'Israel, que es neguen a servir als territoris palestins, foren atacats ahir per tots els sectors del país.
Es tracta d'«un fenomen greu», és el clamor gairebé en tots els sectors polítics i en gran part de l'opinió pública ja que les Forces Armades, en les quals serveixen de manera obligatòria tots els ciutadans, «és un Exèrcit popular» de defensa -Tsahal.
Els únics ciutadans eximits de prestar-hi servei, si bé hi ha voluntaris, són els de la comunitat àrab. Els nous objectors, tots reservistes i nou d'ells encara en servei, feren saber diumenge a Sharon a través d'una carta la seva negativa a «prestar-nos a l'opressió dels territoris i a denegar els drets humans a milions de palestins».
