Les dures crítiques dels observadors europeus als comicis legislatius celebrats diumenge, a Rússia, amb dubtes sobre la seva transparència, enfosquiren la victòria oficialista i obriren ahir una nova bretxa en les relacions de Moscou amb l'OSCE i amb el Consell d'Europa.

Amb més del 97 per cent dels vots escrutats, Rússia Unida, el partit llançat per iniciativa del Kremlin i la peça angular del qual és la veneració del president rus, Vladimir Putin, obté el 37'09 per cent dels sufragis, desbancà a les forces liberals del Parlament i assestà un cop mortal als comunistes.

Però mentre Putin qualificava aquesta devastadora victòria dels seus lleials i aduladors com el «reflex de les vertaderes simpaties de la població de Rússia», els observadors europeus que verificaren els comicis feren una lectura una mica diferent.

En una oberta crítica que ha sentat com una gerra d'aigua freda al Kremlin, representants de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) i de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa (PACE) posaren en dubte la transparència dels comicis de diumenge i arribaren a parlar de «retrocés de la democràcia a Rússia».

A les crítiques de l'OSCE i la PACE s'ha sumat la Casa Blanca, que, en un comunicat de la seva secretaria de premsa, manifestà que Estats Units comparteix la preocupació d'aquests organismes per les suposades irregularitats comeses en el procés electoral rus.

«Les eleccions a la Duma del 7 de desembre de 2003 no es corresponen amb moltes de les obligacions contretes pels països membres de l'OSCE i el Consell d'Europa», indicà l'informe de la missió d'observadors.

El document subratllà que la falta de transparència dels comicis «planteja dubtes sobre el propòsit de Rússia d'avançar en concordança amb els criteris europeus del que són unes eleccions democràtiques». El cap de la missió d'observadors del Consell d'Europa, David Atkinson, criticar als polítics oficialistes per la manipulació oberta dels mitjans de comunicació estatals.