Oblidau l'Iraq, ara és el torn de l'Iran

Els Estats Units no tenen relacions oficials amb l'Iran i considera el país part d'un «eix del mal, al qual acusa de desenvolupar armes nuclears, ajudar el terrorisme i violar els drets humans». Dimarts, el secretari de Defensa Donald Rumsfeld intensificà les acusacions que l'Iran està oferint refugi a dirigents de la xarxa militant islàmica Al Qaeda. Fonts del govern diuen que Rumsfeld està pressionant a favor d'un gir en la política dels Estats Units per donar suport a un canvi de règim a l'Iran. La UE, per la seva part, negocia un acord de comerç i cooperació amb l'Iran sota una política de «diàleg condicional», orientada a vincular un acostament amb un avenç paral·lel en temes polítics.

Mentrestant, l'Iran ha reconegut públicament que té un programa nuclear molt més ampli que el que havia declarat prèviament -inclou l'enriquiment d'urani- tot i que nega que vulguin fabricar armes atòmiques.

Els europeus han instat Teheran a sotmetre's a regulacions nuclears més estrictes per part de l'ONU, però el país ha rebutjat tals suggeriments, en assenyalar que ni els Estats Units ni alguns estats de la UE accepten semblants intrusions a les seves instal·lacions, la qual cosa és absolutament certa.

«El problema és que la gent amb què parlam -el president Mohamed Khatami i el ministre de Relacions Exteriors Kamal Kharrazi- no governen el país. Els seus poders són limitats», digué un funcionari de la UE.

Els clergues musulmans de línia dura encapçalats per l'aiatol·là Ali Jamenei controlen la majoria de les palanques del poder, com són la judicatura, les forces de seguretat i un consell no elegit que pot vetar projectes de llei si considera que violen doctrines islàmiques.

La UE no girarà l'esquena a Khatami i els seus reformistes, que han lluitat des del 1997 per democratitzar l'Iran davant una tenaç resistència conservadora.