Els ministeris de l'Iraq funcionaran la setmana que ve coordinats pels EUA

Garner promet que els ingressos del petroli es destinaran a la reconstrucció del país

ReutersBagdad25/04/03 0:00

L'administrador civil dels Estats Units, l'exgeneral Jay Garner, anuncià ahir que la setmana que ve alguns dels ministeris iraquians podran funcionar de nou. Segons Garner, cada un dels departaments serà dirigit per un ministre iraquià que a la vegada serà supervisat per un coordinador americà.

Garner no precisà si ell mateix o un iraquià encapçalarien el govern interí, que tindrà com a primera missió reconstruir el país.

«Tindrem un coordinador a cada un dels ministeris», indicà l'exgeneral durant una roda de premsa a Bagdad, i insistí que seran els iraquians els que dirigeixin els ministeris.

Així mateix, precisà que els ministeris que han resultat danyats pels bombardeigs aliats seran traslladats a altres instal·lacions i se'ls dotarà del material necessari.

El general dels Estats Units afirmà també que «tots els ingressos petroliers es destinaran a reconstruir l'Iraq (...); la producció petroliera actual dels jaciments del sud, estimada en 800.000 barrils diaris, i els esperats 80.000 barrils diaris dels jaciments del nord seran per a ús intern».

Però sí deixà clar que Ahmed Chalabi, cap del Congrés Nacional iraquià i considerat molt pròxim a la Casa Blanca, no és el candidat dels EUA per dirigir l'Iraq post-Saddam.

El general dels Estats Units, el càrrec oficial del qual és cap de l'Oficina de Reconstrucció i Assistència Humanitària a Iraq, del Departament de Defensa dels Estats Units, tampoc no donà cap data sobre el calendari de reconstrucció a l'Iraq, les infraestructures del qual han estat devastades en els 21 dia de guerra.

Quant a l'autoproclamat cap del comitè civil d'administració de Bagdad, Mohamed Mohsen Al Zubeidi, digué que aquest comitè no està reconegut pels Estats Units i afegí que Al Zubeidi serà apartat del càrrec si els iraquians ho rebutgen.

Chalabi i Al Zubeidi han viscut durant anys a l'exili, gairebé sempre en països occidentals, i el Congrés Nacional iraquià al qual pertanyen és considerat un dels grups opositors més ben organitzat i amb més suport exterior, encara que no té arrelament dins la societat iraquiana.