El judici contra «la infermera de la mort» reobre el debat sobre l'eutanàsia

Un important sector d'opinió del país gal es va aliar amb la infermera el 1998, quan es va conèixer que podria haver causat la mort a diversos pacients en estat terminal. Progressivament, i quan es va conèixer que, probablement, no havia demanat l'opinió a cap dels malalts, Malèvre es va anar quedant sola en les seves protestes contra «un sistema de salut injust».

Són set els presumptes assassinats pels quals el Tribunal del Penal de Versalles ha decidit processar Christine Malèvre, de tan sols 33 anys. Malgrat tot, se sospita que hi ha més casos que no han estat provats. En tots, la infermera els va administrar per via intravenosa productes que van causar la mort dels pacients.

La sentència pot suposar la seva reclusió a perpetuïtat. La infermera, que ara treballa com a secretària en una fàbrica, ja que no pot exercir la seva professió, va arribar a admetre mentre estava sota arrest provisional que havia ajudat a morir unes 30 persones, si bé al seu llibre, titulat «Les meves confessions» (1999) només reconeix haver assistit tres dels seus malalts, mentre que en un altre dels casos es va produir un «error» mortal.

La sospita que la infermera no havia obrat amb l'acord dels malalts es va veure ratificada quan diversos exàmens psicològics van posar en dubte l'estabilitat de la infermera, possiblement «tendent a la perversió» i «amb una certa megalomania».