Moscou tem que l'escut antimíssils de Washington sigui contra Putin

Encara que era esperada, l'ordre del president dels EUA, George Bush, de començar la instal·lació de míssils capaços de fer caure coets nuclears de gran abast ha causat malestar a Rússia, incapaç d'emprendre mesures similars a falta de mitjans. El Ministeri d'Exteriors rus lamentà que s'hagin oblidat «els principis del Tractat de Míssils Antibalístics (ABM)», firmat el 1972 per Moscou i Washington i que prohibia iniciatives com la de Bush.

Bush indicà despús-ahir que el desplegament dels deu primers míssils interceptors s'instal·laran al 2004 a Alaska i una altra desena entrarà en operativitat entre el 2005 i el 2006. Aquest anunci es va produir un any després que els EUA abandonassin l'ABM, qualificat com «peça» angular del desarmament mundial per Rússia.

Llavors, les protestes russes es varen veure apaivagades per les promeses dels EUA d'un nou tractat de desarmament nuclear (que permetria a Moscou deslliurar-se de míssils obsolets i molt cars de mantenir) i pels efectes dels atacs terroristes de l'11 de setembre. Tres mesos després, quan els EUA renunciaren a l'ABM, Moscou ja havia tancat files al costat de Washington en la lluita antiterrorista i la creació de l'escut nuclear nord-americà havia passat a segon pla.

El maig del 2002, Rússia i els EUA firmaven el tractat de Moscou, que reduïa a un terç ambdós arsenals atòmics; i obrien una nova era de relacions. Però encara que les declaracions d'amistat es varen succeir des de llavors, no han estat suficients per apagar els recels russos davant del paraigua nuclear nord-americà i ahir, després de l'anunci de Bush, els dubtes tornaren a aflorar. El ministre d'Exteriors rus, Igor Ivanov, exigí a Tòquio que l'escut nuclear «no danyi els interessos de la seguretat de Rússia i altres estats, ni doni el tret de pistola a una cursa d'armaments».