Israel, exemple de normalització lingüística

L'hebreu era una llengua pràcticament morta a començaments del segle XX. Ara, la totalitat de la població d'origen o religió jueva (uns quatre milions sis-centes mil persones) tenen aquest idioma com la llengua pròpia, en la qual s'editen tres diaris d'abast nacional i és la llengua de la ràdio i la televisió. L'hebreu s'ha convertit en el gran element de cohesió social i manté units els israelians. Els jueus tenen l'obligació d'aprendre l'hebreu. A l'escola, encara que els pares siguin nouvinguts, tot l'ensenyament és en la fins fa un segle llengua morta, així com a la universitat i a l'exèrcit i l'administració.

Sara és mestra d'escola. Els seus alumnes visiten el turó de Jerusalem on es troba el Knesset, parlament israelià: «No hi ha cap problema amb l'hebreu. Encara que els pares siguin jueus recentment arribats i encara no el parlin, accepten que l'educació es faci en la llengua comuna del nostre poble», afirma. Els darrers deu anys, han arribat a Israel devers un milió de jueus procendents de l'antiga Unió Soviètica. «Avui tots parlen hebreu. És cert que s'editen diaris en rus, perquè es manté la llengua d'origen dels immigrants, però els fills ja tenen l'hebreu com a primer idioma», afirma un responsable del Ministeri d'Afers Exteriors a Tel Aviv.

L'ensenyament de la llengua pròpia als nous vinguts és molt intens. Fa una dècada arribaren un milió d'exsoviètics, als quals ja han integrat, però just l'any passat els israelinas obriren les portes a 6.000 jueus argentins i uruguaians, un flux que augmenta any rere any. L'Estat adverteix als arribats que l'hebreu és l'idioma oficial i que tenen l'obligació d'aprendre'l. També paga als adults un curs intensiu de cinc mesos perquè no puguin al·legar que no han tingut possibilitat d'adaptar-se a la nova situació. S'ha de pensar que els jueus que viuen a Israel tenen les seves arrels, o les dels seus pares i padrins, a més de seixanta països.