Almenys 12 palestins i un soldat israelià moriren en les últimes vint-i-iquatre hores en una sèrie d'atacs i represàlies que tingueren com a principal escenari dos camps de refugiats a les ciutats cisjordanes de Naplusa i Jenín. L'Exèrcit israelià ocupa ambdós camps des de la matinada de dimecres a dijous en una operació combinada en la qual prengueren part helicòpters, tropes d'infanteria, paracaigudistes i blindats, amb l'argument que serveixen de refugi a activistes palestins que ataquen objectius militats i colons. El ministre israelià de Defensa, Benjamín Ben Eliezer, assegurà que l'Exèrcit no romandrà de forma il·limitada en els camps de refugiats» i que «les incursions d'avui "ahir per al lector" responen a informacions sobre la preparació de terroristes suïcides en aquests llocs».

Els atacs contra els dos camps de refugiats han duit el conflicte entre israelians i palestins a una nova dimensió, ja que fins ara l'Exèrcit s'havia abstengut d'entrer en conflicte directe amb el gruix de la població palestina. Els camps de refugiats són el feu dels integristes islàmics, i en ells fins i tot l'autoritat de la pròpia ANP és limitada, i aquesta és la raó per la qual l'Exèrcit israelià no s'havia endinsat abans en aquestes localitats. La gran concentració de població explica també l'alt nombre de ferits entre els palestins, més de 120 i entre ells onze en estat crític. En represàlia a les incursions, activistes palestins reprengueren els seus atacs contra l'assentament jueu de Guiló (Jerusalem). En resposta, helicòpters de combat israelians bombardejaren el poble palestí de Beit Yala.

Els enfrontaments coincidiren amb una reunió de caps militars d'Israel i l'ANP a Erez, amb la mediació de representants de la CIA, de la qual no ha transcendit cap informació. I mentre el secretari d'Estat dels EUA, Colin Powell, exigia al primer ministre israelià, Ariel Sharon, que retiri les seves forces dels camps de refugiats, els màxims responsables de la UE i del Consell General del Golf Pèrsic avançaren que Aràbia Saudita farà oficial la seva proposta de pau per al Pròxim Orient només si Israel aixeca el setge al líder palestí, Iasser Arafat.

La culpa
La Casa Blanca digué ahir que l'últim intent per aconseguir la pau al Pròxim Orient de l'expresident Bill Clinton a finals del 2000 fou un dels causants dels diferents disturbis que pateix la regió des de llavors, i afegí que les expectatives no assolides «es convertiren en violència». «Un intent de dur les parts més enllà d'on volien anar provocà expectatives tan altes que es tornaren en violència quan els desigs es frustraren», digué el portaveu Ari Fleischer.