L'Argentina va endurir ahir unes restriccions financeres que cerquen evitar un col·lapse bancari, fet que suposa un cop per als estalviadors que fa tres setmanes sortiren a manifestar-se per exigir la devolució dels seus dipòsits i van fer caure amb les protestes dos presidents. La mesura es produeix al mateix temps que augmenten les pressions de governs i empreses d'altres països sobre el president argentí, Eduardo Duhalde "que porta amb prou feines una setmana en el poder", perquè faci marxa enrere amb un dur pla econòmic que inclou, entre altres mesures agressives, una devaluació del peso de gairebé un 30 per cent. Ahir, el Ministeri d'Economia va difondre un decret presidencial que estableix que la majoria dels dipòsits bancaris en dòlars, que representen gairebé un 70% del total, seran tornats en quotes només a partir del 2003. Per als dipòsits en pesos, el calendari de devolucions comença el març pròxim.
La iniciativa significa un enduriment de les restriccions financeres que va imposar el desembre l'expresident Fernando de la Rúa i que impedeix als argentins retirar de les entitats més de 1.500 pesos mensuals. La mesura va agafar desprevinguts els argentins, encara que els qui van arribar a assabentar-se'n mostraren el seu malhumor. «Mai més no posaré un peso als bancs a l'Argentina. Ho posaré tot a l'Uruguai, on hi ha un sistema bancari molt més seriós», va dir enfurismat Pablo Pechagüe, un agent de béns seents de 48 anys. Per als bancs locals, la mesura és una victòria i els dóna un respir després haver perdut l'any passat un 25 per cent dels seus dipòsits per la ferotge crisi econòmica al país.
Encara que sense referir-se a la mesura, Duhalde va aprofitar un discurs davant d'organitzacions no governamentals per traçar un ombrívol panorama: «Anam baixant esglaó per esglaó: recessió, depressió, estat preanàrquic, caos. La gent va tenir una por enorme fa 20, 25 dies, quan va veure que caure un esglaó més avall és un bany de sang a l'Argentina». D'altre costat, la manca de medicaments crítics arran de la crisi econòmica va provocar ahir noves protestes de centenars de malalts en risc. Mentrestant, el Govern intenta reforçar els canals de distribució de donacions, mentre prega a laboratoris i farmacèutics que no «aprofundeixin» el desproveïment.
Per la seva part, des d'aquesta indústria farmacèutica es multipliquen els encreuaments d'acusacions: si la Cambra d'Especialitats Medicinals assenyala que el problema rau en la cadena de distribució i en la «dependència a productes importats», els farmacèutics aclareixen que són els laboratoris els causants de l'augment de preus. Hospitals i centres d'assistència mèdica de la seguretat social argentina han tornat a reconèixer que «resulta difícil» aconseguir insulina, drogues oncològiques i reactius per a pacients amb sida.
