Wall Street es torna a desplomar i du la incertesa econòmica a tot el món

La pressió venedora féu caure ahir el Dow Jones un 4'7 % del seu valor

AgènciesPalma21/09/01 0:00

La mitjana Dow Jones d'Industrials, el principal indicador de la Borsa de Nova York, tancà ahir amb una pèrdua equivalent al 4'37 per cent, que s'atribueix als comentaris que realitzà el president de la Reserva Federal, Alan Greenspan, sobre els «significatius» efectes que tindran els atemptats sobre l'economia. Amb la caiguda d'ahir, el Dow Jones ja ha perdut prop del 12 per cent des que es reprengueren les cotitzacions dimarts passat després de les accions terroristes. De la seva banda, el Nasdaq, on cotitzen les empreses de noves tecnologies com telecomunicacions, ordinadors i internet, perdé 56'87 punts, o un 3'72 per cent, després que el dia anterior caigués un 1'75 per cent.

Mentrestant, les borses europees, a l'igual que les places asiàtiques, tampoc no podien escapar d'aquest clima d'incertesa. Els principals mercats europeus augmentaren també les pèrdues al tancament de la sessió d'ahir, seguint la tendència a la baixa de Wall Street, cosa que confirma el cada cop més gran pesimisme que ha envaït els inversors. La Borsa de Londres perdé en acabar la negociació un 3'49 per cent, mentre que el parquet parisenc se situava per davant en el rànquing de pèrdues amb un retrocés del 3'88 per cent. Milà tampoc no pogué fugir dels números vermells i tancà amb un retrocés del 4'43 per cent, i a la Borsa de Frankfurt la pèrdua ascendia al 4'83 per cent.

Pel que fa la Borsa espanyola, seguí aquesta tendència baixista. Per cert, que la capitalització de l'índex selectiu, l'Ibex-35, s'ha reduït un 38'1 per cent des del màxim històric que va registrar el 6 de març del 2000, en ple apogeu dels valors tecnològics. Així, la Borsa de Madrid registrà ahir un nou mínim anual xifrat en 669'43 punts i se situà en el nivell que tenia el gener de 1998, en què va perdre un 2'91 per cent, quasi un punt menys del que ho feren les seves homòlogues europees. El president de la Reserva Federal, Alan Greenspan, reconegué ahir que els atemptats terroristes de la setmana passada a Nova York i a Washington tindran «efectes significatius» a curt termini en l'àmbit de l'economia dels Estats Units.

En una compareixença extraordinària davant el comitè bancari del Senat, Greenspan afirmà que «el cop de l'11 de setembre, en augmentar el grau d'incertesa sobre l'esdevenir, pot provocar per cert temps una ruptura dels compromisos de futur». Afegí també que gran part de l'activitat econòmica es va paralitzar la setmana passada, però que «les bases de la nostra societat lliure es mantenen». «Confii que ens recuperarem i que tindrem la prosperitat del temps passat», afirmà el president. En el mateix comitè del Senat, el secretari del Tresor, Paul O'Neill, destacà que, a pesar dels efectes dels atemptats, «la prosperitat de l'economia dels Estats Units no serà destruïda».