L'escriptor manacorí Gabriel Galmés, autor entre d'altres novel·les d'El rei de la selva, va morir ahir a Palma als 39 anys, víctima d'una llarga malaltia que durant els darrers mesos s'havia agreujat.

Casat i pare d'un fill, Galmés acabava de publicar la novel·la Una cara manllevada, editada a Quaderns Crema, en la qual tornava a fer del llevant mallorquí, la seva terra natal, la llar dels seus personatges literaris. La notícia de la seva desaparició fou rebuda ahir al migdia amb gran consternació per part d'un bon nombre d'escriptors i de representants de la cultura illenca, entre els quals Gabriel s'havia sabut fer un lloc com a col·lega, company i amic. El funeral per la seva ànima se celebrarà dilluns que ve, a les 20.00, en els Dolors de Manacor.

Nascut a Manacor el 1962 i llicenciat en Filologia Anglesa a la Universitat de Barcelona, Galmés havia exercit la docència a instituts de formació professional i a la UIB, activitat que compaginava amb les seves col·laboracions periòdiques a la premsa d'abast local i nacional. En l'àmbit de la creació, sempre en català, es donà a conèixer amb Parfait amour, publicada el 1986, llibre de relats amb què inicià la seva fidel relació editorial amb el segell català Quaderns Crema. Amb Jaume Vallcorba i al costat d'escriptors com Quim Monzó o Sergi Pàmies, publicava poc després les seves primeres novel·les: El rei de la casa (1988), La vida perdurable (1992) i El rei de la selva (1996), prosa en la qual exhibí amb maduresa un registre irònic i una agudesa d'observador que li valdrien els millors reconeixements de la crítica.

Amb plaça consolidada en el marc de la literatura catalana, considerat com un dels valors més sòlids de la jove prosa en català i reconegut més enllà d'aquesta Illa, Galmés havia tornat ben recentment al panorama editorial amb Una cara manllevada, en la qual tornava a fer de la quotidianitat més propera i dels companys de la seva generació font de protagonismes.