Incertesa i temor a la UE pel rebuig irlandès del Tractat de Niça

«Estic igualment decebut pel fet que tots nosaltres, els que defensàvem el sí, el Govern, principals partits i agents socials, no hàgim estat capaços de persuadir més votants perquè prenguin una decisió tan important», declarà Ahern davant la premsa. Bertie Ahern considera que el resultat del referèndum suposa un «cop inesperat per als nostres socis (europeus) i per als països candidats» a l'entrada a la Unió Europea, «que s'hauran d'enfrontar d'ara endavant fins i tot amb un potencial obstacle afegit al calendari d'ampliació» de la UE.

Després de conèixer-se els resultats, la Presidència sueca de la UE i la Comissió Europea es concentraren a assegurar que «el procés d'ampliació no s'atura», en paraules del portaveu de l'Executiu comunitari, Jonathan Faull. El principal temor radica en el fet que el Tractat de Niça inclou les solucions constitucionals perquè la Unió pugui funcionar des que hi entri el membre número 16, i no hi haurà funcionament possible si el Tractat no entra en vigor.

El president del Grup Popular Europeu, Hans-Gert Poettering, advocà perquè les solucions institucionals s'incloguin en els tractats d'adhesió que es firmaran amb cada país, perquè, d'aquesta manera, no es bloquegi l'ampliació. El Parlament Europeu, a instàncies del PPE, eludí la setmana passada pronunciar-se en favor del Tractat de Niça i no recomanà la seva ratificació.