Agustí Pons retrata la dona que va estimar Espriu, Salvà i Vidal Alcover

El periodista és l'autor de «Maria Aurèlia Capmany, l'època d'una dona»

Imatge de la família Capmany-Farnés de l'any 1941.

TW
0

Mantingué relacions sentimentals amb tres dels intel·lectuals més brillants de la postguerra catalana, Espriu, Ricard Salvà i el mallorquí Jaume Vidal Alcover. La més polèmica, emperò, amb aquest darrer, és la que ha renascut amb l'edició de Maria Aurèlia Capmany, l'època d'una dona, la biografia escrita per Agustí Pons, rebuda a Catalunya i les Illes amb forta maror.

Les insinuacions a l'homosexualitat de Vidal Alcover, així com el recordatori del testament de l'autor, que ni tan sols esmentava el nom de l'escriptora, tenen cabuda en un volum en què es repassa la vida creativa, política i afectiva d'aquesta polifacètica autora. Escriptora, assagista, dramaturga i activista cultural entre altres coses, Capmany fou «una persona molt segura de sí mateixa, amb una sòlida formació filosòfica i intel·lectual, però que en qüestions sentimentals i econòmiques patí molt», explicà ahir Agustí Pons a Palma, on presentà el llibre de la mà de l'escriptor Antoni Serra.

El títol de l'obra respon, segons l'autor, al fet que «Campany és una figura que ajuda a entendre el país que tenim ara, i moltes de les coses que defensà a la seva època, en contra del marxisme i el feminisme postulat pels membres de la seva generació, ara són realitats». «En aquest sentit, Capmany estava més acostada al socialisme i proposava com a solució a la igualació de drets organitzacions generalistes, i no feministes absolutes com es proposà a les jornades de 1976. El temps li ha donat la raó», continua explicant Pons.