Aitor Ortiz (1971) exposa, per primer cop a Palma, la seva obra fotogràfica a la galeria Gianni Giacobbi, espai que acull per primera vegada una exposició d'aquesta disciplina artística. Ortiz, tècnic en Imatge i So especialitzat en Mitjans Audiovisuals, presenta una sèrie de fotografies de mitjà i gran format, basades en el retrat de grans espais arquitèctonics on crida l'atenció la manca de qualsevol altre element.

El fotògraf explica que «retrat espais en procés de construcció o destrucció, i a través de les posteriors manipulacions al laboratori intent generar un nou espai, un estil arquitèctonic final, indefinit i atemporal». El fotògraf admet que en la seva obra hi ha referències al constructivisme, al minimalisme i, «tot i que en molts casos són inconscients, a altres fotogràfs i autors contemporanis».

Ortiz defineix la seva obra com «una arquitectura d'espais desconcertants. Totes les meves obres generen una incògnita, sobretot basada en el fet de si allò que veuen en les imatges és o no és real. La meva és una observació filosòfica i cerc la confusió en els espais». El fotògraf treballa a partir d'imatges captades amb una càmera tècnica, que posteriorment modifica amb tècniques digitals i infogràfiques. El resultat d'aquestes combinacions de processos són unes imatges «netes» de qualsevol element, en què l'espai arquitèctonic, concebut per no ser habitat, es converteix en el protagonista total i absolut de l'obra.