Adéu definitiu a la central de Txernòbil

L'històric esdeveniment fou retransmès en directe per la televisió ucraïnesa. I amb raó. El 26 d'abril del 1986, el quart reactor de la central, per llavors soviètica, construït només dos anys abans, patí una explosió el resultat de la qual fou la mort immediata d'un nombre important de persones (només 31 segons Moscou i unes 15.000 segons xifres recents de Kìiv) i la contaminació de milions d'afectats que contragueren càncer de tiroides, leucèmia, anèmies, malformacions congènites i altres malalties greus a Ucraïna, Rússia i Bielorússia, en un radi de 155.000 quilòmetres quadrats.

Després de rebre per telèfon l'ordre del president d'Ucraïna, Leonid Kuchma, que es trobava a Kíiv amb centeners de representants ucraïnesos i estrangers, l'enginyer, envoltat de diversos companys, detingué el reactor número tres, l'únic que quedava operatiu. Ucraïna acceptà el tancament de Txernòbil a canvi d'ajudes per valor de 450.000 milions de pessetes. El tercer reactor era el darrer que quedava operatiu dels quatre que començaren a funcionar el 1977. El número u, el més antic, fou aturat definitivament el 1996 i el número dos fou interromput el 1991 de manera provisional i el 1999 definitivament. El quart, construït el 1984, fou el que explosionà l'abril del 1986 amb tant sinistre resultat.