Fa escassament una setmana, el 5 de novembre, se celebrava un aniversari molt especial que va passar gairebé desapercebut, el centenari de la lectura pública de la Lletra de convit que a tots els amics d'aquesta llengua envia mossèn Antoni Maria Alcover. El document era el programa detallat del que va esdevenir uns dels projectes més ambiciosos d'Alcover i amb el temps una de les obres lexicogràfiques més importants del tot el territori catalanoparlant, el Diccionari català-valencià-balear.
La Lletra de convit és un extens document, dividit en sis capítols i una conclusió, que Alcover va escriure després del seu primer viatge d'estudi per terres catalanes, sorgit de la primera reunió per exposar el projecte del Diccionari el mes de maig d'ara fa cent anys. Els diferents capítols d'aquest document expliquen, amb tota mena de detalls, les intencions, pensament, manera de feina i elements amb els quals disposava l'iniciador del Diccionari.
Les paraules que tanquen el darrer capítol expliquen prou bé quina era la visió d'Alcover sobre la gran tasca que estava a punt d'emprendre: «L'empresa és grossa, és llarga, demana molt de pit, molt de seny, molt de suc de cervell. Estam segurs de tenir el pit. Si tenim el suc de cervell i el seny que ens cal, no ho hem de dir nosaltres; ho dirà la nostra obra».
L'any següent a la seva publicació, la Lletra de convit es va estendre per tots els territoris de parla catalana. Això, juntament amb els viatges «de propaganda», féu que Alcover aviat tingués un gran nombre de col·laboradors i corresponsals que amb la seva feina contribuirien a fer realitat el Diccionari.
La tasca de recopilació de material va dur Alcover a molts indrets de Catalunya, les Illes i València. Primerament visità la Catalunya Vella el mateix 1900 i el 1901 viatjà a València, el Baix Aragó, Tarragona, Barcelona i la Catalunya francesa. Posteriorment continuà recorrent diferents llocs acompanyat pels seus ajudants.
