Els serbis no s'ho acaben de creure

Amb dos incendis i dos víctimes, una que es caigué d'una escavadora i l'altra per un infart, caigué el President contra el que havien enfilat dia i nit durant quasi tres mesos de 1999 un miler d'avions de l'OTAN i decenes de misils crucer. Segons avançaven els costosísims errors de Milosevic en termes de guerres, fam i aïllament, els servis que l'havien adorat com a un mite fins a la primera meitat d'aquest deceni començaren a volguer desfer-se d'ell.

Desde 1993, Belgrado és una ciutat contrària a Milosevic en la que era molt difícil topar-se amb algú que osasi defensar-ho obertament, pero en províncies la cosa és distinta. Poc a poc empeçaren a sumar-se a Belgrado les virulentes caps de províncies, aquests pobles entre aldea i ciutat que començaren a odiar-ho amb la força de qui l'havia amat.

Milosevic fou fins no fa molt el polític servi més popular, si es prenen en compta les províncies a les que només arriba la televisió estatal. Al servi urbà medi es donava vergonya el fet incontestable de que Milosevic guanyava les eleccions, una darrera altra, i comneçà a dir que ficava mà en les urnes i ficava centenars de paperetes, milers.