Els BIC de Palma presenten acusades desigualtats en l'estat de conservació

Un recorregut amb llista en mà per l'itinerari que conformen aquest conjunt de declaracions és il·lustrador de les acusades diferències d'estat de conservació que hi ha entre unes i altres. En un extrem es col·loquen edificis restaurats i mantinguts amb tot esplendor per acollir funcions d'equipament cívic o institucional, com és el cas del Consolat de la Mar, Cort o el Casal Solleric. En l'altre, els exemples de condicions més deplorables els donen el casal de Can Oleo, que es preveu que serà restaurat aviat per acollir la seu definitiva de l'Institut d'Estudis Catalans a Palma; o el concorregut cafè Can Triquet d'Avingudes, que malgrat romandre en actiu veu la progressiva degradació dels seus elements arquitectònics.

Entre els elements que ostenten millors condicions de conservació figuren les creus incloses en la llista de BIC, així com també els indrets que s'inclouen en els recorreguts turístics de Ciutat: els banys àrabs, la Seu, l'actual seu de la Fundació la Caixa, el Gran Hotel modernista, o el palau de l'Almudaina. La petició que aquesta atenció a la bona conservació dels edificis sigui generalitzada ve d'enrere. Des del grup municipal del Partit Socialista de Mallorca s'ha insistit sovint en la necessitat d'aportar facilitats per a la rehabilitació d'alguns immobles, i també d'incloure'n un bon nombre que encara romanen sense protecció. Com a solució principal, així mateix, s'ha efectuat la proposta d'engegar la seva restauració amb la finalitat de donar als edificis funcions d'equipament cívic, cosa que justificaria la inversió feta i revertiria en el gaudi de tots els ciutadans.