Fins a la xifra de 68 arriba el còmput dels edificis o
construccions de destacada importància històrica que ostenten la
categoria de Bé d'Interès Cultural a Palma. L'etiqueta és, emperò,
un aval de conservació contra les lleis del deteriorament que
imposa el pas del temps que sovint és més teòric que no
pràctic.
Un recorregut amb llista en mà per l'itinerari que conformen
aquest conjunt de declaracions és il·lustrador de les acusades
diferències d'estat de conservació que hi ha entre unes i altres.
En un extrem es col·loquen edificis restaurats i mantinguts amb tot
esplendor per acollir funcions d'equipament cívic o institucional,
com és el cas del Consolat de la Mar, Cort o el Casal Solleric. En
l'altre, els exemples de condicions més deplorables els donen el
casal de Can Oleo, que es preveu que serà restaurat aviat per
acollir la seu definitiva de l'Institut d'Estudis Catalans a Palma;
o el concorregut cafè Can Triquet d'Avingudes, que malgrat romandre
en actiu veu la progressiva degradació dels seus elements
arquitectònics.
Entre els elements que ostenten millors condicions de
conservació figuren les creus incloses en la llista de BIC, així
com també els indrets que s'inclouen en els recorreguts turístics
de Ciutat: els banys àrabs, la Seu, l'actual seu de la Fundació la
Caixa, el Gran Hotel modernista, o el palau de l'Almudaina. La
petició que aquesta atenció a la bona conservació dels edificis
sigui generalitzada ve d'enrere. Des del grup municipal del Partit
Socialista de Mallorca s'ha insistit sovint en la necessitat
d'aportar facilitats per a la rehabilitació d'alguns immobles, i
també d'incloure'n un bon nombre que encara romanen sense
protecció. Com a solució principal, així mateix, s'ha efectuat la
proposta d'engegar la seva restauració amb la finalitat de donar
als edificis funcions d'equipament cívic, cosa que justificaria la
inversió feta i revertiria en el gaudi de tots els ciutadans.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.