El públic assistent a la cloenda de la XXXII edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), a Prada, va rebre ahir el president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, amb una ovació que no feia altra cosa que palesar l'expectació que havia creat el fet que per primera vegada un president illenc protagonitzàs l'acte final de l'esmentat esdeveniment acadèmic.
Antich va dir que l'afluència massiva de joves a l'UCE «demostra que la llengua catalana comença a guanyar la batalla del futur». En un discurs de mitja hora de durada, el mandatari illenc es va referir als territoris que comparteixen un mateix idioma, una mateixa cultura i una mateixa història com «una gran família» i es va referir a la seva presència en l'acte de cloenda com la «representació d'un poble», les Illes Balears i Pitiüses, que «a la fi, ha arribat a Prada». La «nova política» que es fa a les Illes Balears, fruit d'un Pacte de Progrés que és l'«exemple d'una societat avançada i moderna», no es limita, però, al terreny de la normalització lingüística, va especificar Antich. El camí cap a una economia «productiva i sostenible» que posi fi a una economia «especulativa»; la conversió del medi ambient i la identitat en conceptes bàsics per a la qualitat de vida; el futur del turisme són alguns dels objectius que es persegueixen en aquesta nova etapa de la política illenca. «No hem volgut deixar que el simple joc de les forces econòmiques, que la pura llei del mercat es convertís en el poder màxim a les Illes Balears perquè el mercat crea riquesa, però no la distribueix», va engaltar Antich en aquest sentit. La política del Govern balear respon a un objectiu clar: «Posar el benestar i la qualitat de vida al mateix nivell que el creixement econòmic».
Antich va situar el renaixement cultural i la normalització lingüística a les Illes en la «visió de política integral» del Govern. El president va apel·lar a un «activisme decidit» per donar resposta a polítiques passades que aprovaven lleis que quedaven «hivernades en el Butlletí Oficial corresponent» fins a transformar-se en una «simple caricatura». El «centralisme uniformista» va centrar les crítiques del president socialista, que va atribuir als seguidors «recalcitrants de la vella política». Va acusar els qui demanen que la Unió Europea protegeixi el castellà a Catalunya d'anar «contracorrent» i d'estar poc preocupats pel fet que el català sigui «viu o mort». Una declaració que va arrencar els aplaudiments de la Sala d'Actes de l'UCE.
«Altres reclamen una revisió dels llibres d'història per introduir-hi de bell nou les gestes 'nacionals' dels viriats i dels pelayos», va dir el president referint-se al decret d'Humanitats que impulsa el Govern central. Un altre dels exemples de centralisme esmentat per Antich va ser la regulació dels horaris comercials decretada des de Madrid.
