Torrent recupera el detectiu Butxana en l'obra 'Cambres d'acer inoxidable'

L'escriptor de Sedaví torna al gènere negre i situa l'acció a la València del 2000

Ferran Torrent assistí a la Universitat d'Estiu de Prada, a Conflent

JOAN MARÍ.Prada21/08/00 0:00

L'escriptor valencià Ferran Torrent (Sedaví, 1951), publicarà el pròxim octubre la seva darrera novel·la, Cambres d'acer inoxidable, en la qual recupera després de deu anys el detectiu Butxana, amb el qual va començar la seva carrera literària. L'acció del llibre transcorre a la València del 2000, amb el caos urbanístic, la reivindicació de l'horta, l'augment de la prostitució a la ciutat i les primàries socialistes com a rerefons argumental. «Per a mi era una curiositat veure com havien evolucionat el dectetiu Butxana i els seus companys, el periodista Hèctor Barrera i el comissari Tordera», declarava ahir Torrent a Prada de Conflent, on passa uns dies de vacances amb motiu de la XXXII edició de la Universitat Catalana d'Estiu.

La segona curiositat que tenia l'escriptor valencià es refereix a la tornada al gènere negre després de quatre novel·les que res no hi tenen a veure, com són Gràcies per la propina, La mirada del tafur, Living l'Havana i L'illa de l'holandès. En aquest sentit, Torrent s'ha interessat a Cambres d'acer inoxidable "«títol tret d'una frase de la novel·la», diu" per l'evolució dels personatges, però «sense caure en els tòpics del gènere, cosa difícil perquè és un gènere molt codificat; és a dir, fent una novel·la negra una mica diferent sense gens d'ànim de petulència». «Allò que he fet, en una de les línies argumentals, és treure el passat de Butxana, que havia estat anarquista al costat de dos companys més, un que mor en una acció i l'altre que mata un subinspector de policia, l'any 74 se'n va. Al cap de 25 anys Butxana segueix un individu, el president de la patronal valenciana, que creu que és el company aquell que va fugir», diu l'autor sobre una de les novetats del llibre: el passat polític de Butxana.

En la seva maduresa, els personatges han passat del cinisme militant de les anteriors novel·les "un «cinisme d'autodefensa», segons Torrent" a un «cinisme passiu, d'abandonament total». A aquesta actitud s'hi afegeix una altra marca particular de les anteriors novel·les negres de l'escriptor valencià com és el sentit de l'humor.