El Concorde, en el qual viatgen quotidianament homes de negocis i de la jet set, és l'únic avió supersònic comercial del món, i des que començà a ser explotat el 1976, és un símbol de luxe.
A més dels vols regulars entre París i Nova York en poc més de tres hores i mitja, que compleixen una vegada per dia Air France i tres vegades per dia British Airways, entre Londres i Nova York o Barbados, aquest aparell és noliejat sovint per operadors de viatges de prestigi, com el del vol F-4590 d'aquest dimarts que s'estavellà a prop de l'aeroport de Roissy, nord de París, i causà almanco 113 morts.
Els vols poden també ser part d'un sorteig excepcional en concursos organitzats per mitjans de comunicació o empreses. El premi és un lloc entre les 100 butaques de l'avió llegendari.
A l'interior de l'avió, les diferències socials també són respectades, i això queda clar en l'atribució dels seients. Sovint, les dues primeres fileres són reservades per als passatgers importants, mentre que en general aquells que hagin guanyat un lloc en un concurs són ubicats a la cabina de darrere, on hi ha un poc més de renou que a la part de davant.
Les «mítiques» places són «1A» i «1B», que mai no són atribuïdes amb anticipació, sinó que el personal d'escala s'ocupa de cedir-les a una estrella de l'espectacle, un polític o simplement a un empresari fidel a la companyia.
És clar que tastar caviar entre París i Nova York acompanyat per estrelles del cinema, models o diplomàtics en un avió que vola a més de 2.000 km/h costa més de 7.000 dòlars (un milió de pessetes) anada i tornada. Els passatgers del Concorde són a més elitistes i per això insisteixen a estar asseguts a la cabina de davant.
