Taiwan acudeix avui a les urnes per a unes crucials eleccions presidencials marcades per setmanes d'amenaces de la Xina, que tem que, després de mig segle de dominació del nacionalista però no molt radical Kuomintang, la victòria de l'oposició independentista allunyi la possibilitat de reunificació; la virulència de Pequín ha acabat per afectar els candidats, conscients com a la resta de la població que l'illa tornarà algun dia a la «mare pàtria».

El règim comunista no ha arribat als extrems de mobilitzar la seva Marina a l'estret de Formosa com féu el 1995, quan el president sortint Lee Teng-Hui viatjà als Estats Units, o de disparar míssils contra l'illa com el 1996, quan les anteriors eleccions presidencials amenaçaven, com de fet ocorregué, a confirmar-li en el càrrec.

En aquesta ocasió, les advertències només han estat verbals, però duríssimes, des del Llibre Blanc publicat el passat febrer "en el qual Pequín amenaçava d'utilitzar «tots els mitjans al seu abast» per assolir la represa", fins les declaracions efectuades fa dos dies pel primer ministre, Zhu Rongji, que apuntà que els independentistes «no acabaran gens bé».

Tantes amenaces han acabat per influir en alguns dels candidats; el vicepresident i successor de Lee Teng-hui, Lien Chan, baixà el to en les darreres setmanes les seves crides independentistes, que semblen ara molt difuminades respecte a les del seu principal opositor, Chen Shui-bian, el Partit Democràtic Progressista.

El mateix Chen Shui-bian assegurà en les darreres hores de la seva campanya electoral que no tenia la intenció de convocar un referèndum d'autodeterminació, ni de declarar la independència de manera unilateral, ni tan sols de modificar la Constitució per instaurar relacions «d'Estat a Estat». Aquesta expressió, ja utilitzada el febrer per Lee Teng-hui, causa irritació a la Xina, que mai no ha reconegut la sobirania de Taiwan des que els nacionalistes de Chan Kai-chek, fugint dels comunistes de Mao Tse-tung, l'ocuparen fa més de mig segle.