Elaborat d'alumini, acer inoxidable i coure, el delicat Gran Ocell (1998), "amb unes dimensions de 390 per 150 cm", no ha trobat encara l'emplaçament idoni per aposentar-se i on deixar que les seves fèrries ales reposin de manera permament. Obra de l'artista mallorquí Ferran Aguiló, l'escultura segueix sotmesa a les inclemències del temps accentuades a la seva ubicació, a l'interior de sa Riera, a l'espera de fer-se malbé en dies plujosos com el d'ahir o per la humitat de la zona on és instal·lada.
Fonts properes a Cort i als responsables del projecte escultòric Universíada 99, pel qual fou adquirida aquesta peça juntament amb una trentena d'escultures més, asseguraren que s'estan mirant nous possibles llocs per reinstal·lar aquesta cigonya contemporània, que paradoxalment al motiu que representa no vol aire ni ornamentar l'exterior. El seu creador ho explicà a aquest diari, qui ja traslladà en el seu dia les queixes al Consistori i més concretament, a Maria Lluïsa Borràs, comissària d'aquesta exposició permament que com es recorda va ser inaugurada el passat mes de juliol.
Tot i inaugurat oficialment aquest itinerari escultòric, són diverses les obres que van quedar pendents de recol·locar, com en el cas de l'«ocell d'interior» d'Aguiló. Aquestes escultures, que en qüestió de quinze dies es llevaran per ser insatal·lades en els enclavaments definitius segons s'insistí des de Cort, són Negro & Blanco Horizontal de l'escultor George Sugarman (instal·lada en el parc de la Mar), Tarranda, de Phillip King (passeig de Sagrera) i Nius a Can Xorquets, proposada per l'artista Horacio Sapere (parc de sa Feixina).
Segons apuntà Aguiló, d'entre els nous emplaçaments s'està estudiant l'Escorxador, lloc que no acaba de fer el pes a l'artista per l'alt risc que suposa col·locar una escultura d'aquestes característiques que requereix d'un gran espai (almanco sis metres) i d'una conservació pertinent lluny dels actes de vandalisme que molt sovint es donen a la ciutat i dels quals ja hi ha precendents.
