Fa setanta diumenges que els lectors de Diari de Balears començaren a trobar-se amb l'Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca, una obra que avui arriba a la fi. Tres toms, més de 16.500 topònims, 700 fotografies, 952 taules o 54 cronologies són algunes de les xifres que ha manejat l'equip que ha duit a terme aquesta ingent tasca.
Antònia Ripoll, directora de l'obra, accentua, una vegada i una altra, que ha estat sobretot aquesta feina en equip la que ha possibilitat que hi hagi un mapa de Mallorca 1:25.000 "que desplegat té unes proporcions de quatre per quatre metres" i que les dades estadístiques referides a tots els pobles mallorquins estiguin totalment actualitzades en una sola obra (cadascun dels municipis té fascicle propi i depenent de la seva importància se n'hi han dedicat dos -cas de Manacor, Pollença, Inca- o tres -Palma).
Amb Ripoll, encarregada específicament de la coordinació i l'estadística de població, hi han treballat el físic Joan Antoni Llauger (centrat en el mapa de Mallorca i en els mapes de Palma i de síntesi, a més dels espais protegits i de la topografia de cada municipi), el geògraf Antoni Ordines (toponímia del mapa 1:25.000), Miquel Grimalt (medi físic i patrimoni) i Arnau Company (possessionari, cronologies històriques i recopilació bibliogràfica).
El balanç de l'obra és prou positiu: «És una aportació més, encara que nosaltres pensam que important. Serà una eina molt útil ja que és una obra de síntesi. En cap moment no hem pensat de fer un estudi erudit. Ha de ser a l'abast de tothom, ser una obra de consulta», assegura Ripoll, que està convinçuda que els atles haurien de ser de lectura obligatòria.
Els experts que han treballat a l'Atles asseguren que els mapes divulgatius que hi havia fins ara eren molt passats (s'empraven, normalment, els de l'exèrcit o el de l'Institut Geogràfic Nacional) i empraven escales de, com a màxim, 1:100.000.
