Una nova era en la història dels Balcans començarà avui a Sarajevo, amb el llançament d'un ambiciós pla d'ajuda que pretén treure el sud-est d'Europa del seu secular aïllament i divisió. Fins a la capital bosniana, testimoni i víctima fins fa molt poc de les cruels guerres iugoslaves, es desplaçaran, en una visita llampec, el president dels Estats Units (EUA), Bill Clinton, i els dirigents de trenta estats més "entre ells el cap del Govern espanyol, José María Aznar", per tal d'apadrinar personalment el que es diu Pacte d'estabilitat.

El pla, acordat el mateix dia en què va acabar la guerra de Kosovo, conté la promesa d'Occident de no tornar a oblidar els problemes de la zona i de fer feina a partir d'ara per la integració d'aquests països, entre els més pobres d'Europa, dins del corrent «euroatlàntic».

Des de fa segles, els Balcans han constituït el polvorí del Vell Continent, una accidentada península entre Europa i Àsia Menor en la qual han mesurat les seves forces imperis i religions antagòniques. Els conflictes religiosos i ètnics als Balcans han arrossegat Occident a nombroses guerres. La darrera d'elles, la que va enfrontar els denou aliats de l'OTAN contra el règim iugoslau del president Slobodan Milosevic, va ser, en vigílies del segle XXI, la gota que va fer vessar el tassó. Sèrbia és l'únic Estat de la regió que no ha estat convidat a aquest nou pla Marshall per al sud-est d'Europa, a pesar que tots reconeixen el paper central que haurà de correspondre-li en el futur dels Balcans.

D'altra banda, el president de Finlàndia i durant el darrer semestre d'enguany de la Unió Europea, Martti Ahtisaari, va advertir ahir que el Pacte d'estabilitat per al sud-est d'Europa suposarà «una feina dura», després de presidir una reunió amb els nou països de la zona prèvia a la de demà. Ahtisaari va assenyalar que «hem de menester temps per superar molts dels problemes al sud-est d'Europa.