L'artista pollencí Amador Magraner inaugura anit al Casal Solleric Germinacions, una mostra dels seus darrers treballs escultòrics en què aprofundeix en la figura del home i l'entorn. Fernando Castro, professor de la Universitat Autònoma de Madrid i comissari de la exposició, destacà ahir en la presentació «el grau d'autenticitat i la potència imaginària de Magraner». Castro descriu Amador Magraner com un «artista en qui es dóna una contradictòria convivència de tradició i modernitat».

A la sèrie Germinacions trobam figures realitzades en polietilè, on el líquid sintètic s'integra en la ruralitat del procés cavant solcs a la terra. El resultat són formes antropomòrfiques solidificades, amb una costra terrosa i una altra més noble que recorda la textura dels tubercles.

L'alumini i la fibra de vidre de la resta d'obres es complementen amb matèria prima natural com la reïna o el marès. Una radicalitat plàstica i filosòfica vista a través d'una cinquantena de peces en què l'artista, empès per la recerca de l'empremta, tracta la pròpia terra com el motlle on germina l'ésser humà.