Cabells castanys, front ample, celles rosses, ulls regulars, nas prominent, barbeta enfonsada. Són els trets que defineixen la fesomia de Llorenç Villalonga a la seva cartilla militar, un document tan insòlit com necessari a la Casa-Museu de l'escriptor, a Binissalem. Com apunta la seva directora-gerent, Catalina Sureda, el centre requereix d'aquests elements «que fan evident que a més de l'autor de moltes obres Villalonga va ser una persona de carn i os».

De fet, són molts els elements d'aquest tipus els que tornen a habitar el casal on d'ençà de la guerra civil l'autor passà llargues estades. Es tracta de cartes personals i d'objectes que poden esdevenir veritables fetitxes: la capsa on Villalonga guardava els retalls d'articles publicats pel seu germà, Miquel Villalonga; el maletí de viatge en què l'autor s'identifica com a «metge en psiquiatria»; o els llibres d'Anatole France i Marcel Proust, que Villalonga llegí, rellegí, subratllà i anotà al marge, figuren entre ells.

És la recreació de tota una vida. El traçat comença des de la infantesa, iniciat amb una fotografia de l'escriptor quan tot just tenia cinc anys, encara inèdita. Continuen records personals com imatges del pare en campanyes militars; la imatge del jove Villalonga, estudiant de Medicina a Saragossa, practicant un electro-xoc a un pacient; el títol acadèmic, aconseguit després d'anys d'estudis i altres quimeres, als 29 anys; i records del primer viatge a París, quan Villalonga, animat per la mare a realitzar-hi un curs de fisiologia terapèutica, entrà en contacte per primer cop amb la prosa de Marcel Proust.

Segons explicà Sureda, la reconstrucció del passat que permeten els objectes del món villalonguià és molt reveladora de la Mallorca de l'època, oscil·lant entre el tradicional i l'agoserat. Entre ambdós es movia Villalonga, sobre qui circulen rumors d'aventures amoroses anteriors al matrimoni amb Teresa Gelabert, la seva esposa.