Catòlics i protestants tenen 15 dies més per reflexionar sobre l'acord de pau

El primer ministre britànic, Tony Blair, va desvelar ahir en roda de premsa que el projecte d'acord proposat pel seu Gabinet i per Irlanda en les negociacions d'Stormont preveu la creació del Govern autonòmic el pròxim 15 de juliol, i estableix al maig del 2000 el límit per al desarmament de les milícies, amb l'amenaça de suspendre l'Executiu en cas de no complir-se aquest termini.

El 16 de juliol, se sotmetrà al Parlament britànic l'Ordre de Devolució de poders a la província i haurà d'entrar en vigència el dia 18 del mateix mes.

Seria idò a partir d'aquest dia que es podria formalitzar el govern, en el qual protestants i catòlics compartirien el poder, heretaria tres dies després les competències retingudes fins ara per Londres. L'acord de Pau del Divendres Sant, firmat l'abril del 1998, establia un repartiment de poders semblant.

En roda de premsa conjunta amb el seu homòleg irlandès, Bertie Ahern, Blair va indicar que «aquesta és la més important oportunitat històrica per a la Pau que aquesta terra ha tingut en molts anys».

«Una vegada que aquestes proposicions hagin estat acceptades i instaurades, oferiran finalment, després de dècades de violència, conflictes i injustícies, l'oportunitat que hi hagi Pau, democràcia i igualtat per tothom», va afegir el «premier» britànic.

A més, la proposta preveu que el general canadenc que encapçala la comissió internacional per al desarmament, John de Chastelain, confirmarà l'inici del procés del lliurament d'armes i mantindrà discussions urgents amb tots els grups.

El cap del Sinn Fein, Gerry Adams, pareixia satisfet amb el pla, en assenyalar que «hi haurà un enorme sospir d'alleugeriment en aquesta illa avui vespre i sens dubte, en moltes parts del món». «Crec que tots saludaran amb emoció la conclusió dels nostres acords, crec que hem tengut èxit», va afegir.

Pel contrari, el cap del Partit Unionista de l'Ulster (UUP), David Trimble, es va mostrar poc entusiasta, i va advertir que el Sinn Fein, braç polític de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), no ha oferit suficients garanties sobre el desarmament.